El morbós sorteig de quarts de final de la Champions

Primer de tot, i abans que se’m oblidi… felicitats a tots els joseps, peps, pepes, josefines,…

Però sobretot, avui 19 de març, felicitats a Pep Guardiola… no per haver estat elegit català de l’any, ni perquè avui sigui el seu sant… felicitats perquè al sorteig de la Champions ha evitat equips que haguessin pogut posar les coses molt complicades al Barça com són el Manchester United i l’Inter de Milà.

L’Arsenal és un gran rival. Un equip creatiu i jove que està rendint a un nivell per sobre de les expectatives. Després que aquest estiu  marxés un davanter com Adebayor,  l’Arsenal no el va suplir amb cap gran nova incorporació… i tot i així continuen tirant del carro.

Van tercers a la Premier League anglesa, empatats amb el segon classificat (el Chelsea). I a la champions han passat a quarts després d’eliminar el Porto.

Gerard Piqué avui feia unes declaracions on especificava que “l’estil de l’Arsenal els beneficiava perquè és un equip que no només pensa en defensar.” D’altra banda també ha recalcat que són “un rival duríssim”.

Per tant, Arsenal –Barça es disputarà el 31 de Març és una gran ocasió per fer una escapada a Londres i gaudir de bon futbol!

Els sortejos sempre es poden mirar des de molts prismes diferents i sempre els hi pots veure un morbo diferent. Però es que ha cada sorteig hi veiem cosetes…

Per exemple:

• Feia uns quants anys que 2 equips francesos no arribaven a quarts de final, doncs en aquesta ocasió, els dos s’enfrontaran. Lió contra Girondins de Bordeus. L’emperador del futbol francés dels últims anys contra la sensació del moment. Un bon partit que ens assegura una cosa… hi haurà equip francés a les semifinals!
• Un altre partit amb morbo: Inter de Milà – CSKA de Moscou. A priori sembla que no tinguin massa relació… no s’han enfrontat a la història recent… semblava molt més morbós el Chelsea-Inter de l’anterior eliminatòria on Mourinho tornava a Stamford Bridge. Però el protagonista en aquí és un altre: és Roman Abramovich… no dirigeix el CSKA (perquè la UEFA no deixa a una persona controlar 2 equips de futbol al mateix temps…) però la seva empresa petrolífera curiosament hi posa molts (molts) diners. Ja seria curiós que l’entrenador que no li va donar la Champions a Abramovich, li prengués la possibilitat de guanyar-la derrotant els seus equips (Chelsea i Cska de Moscou).
• Una altre eliminatòria ha estat Bayern de Munic – Manchester United. Tot un partidàs europeu, gairebé un clàssic. De molt bell record per als aficionats al futbol… i sinó només fa falta recordar la gran final que es va viure al Camp Nou. On el Manchester va remontar un 0 a 1 en els dos minuts finals.

Hi hagi morbo o no, després de cada sorteig sempre trobem relacions curioses,…

Per cert, el capità de l’Arsenal és Cesc Fàbregas ex-jugador del Barça i possible fitxatge de cara a la pròxima temporada…

No hace falta que digas nada más…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Vancouver i AllStar

Aquest cap de setmana l’activitat esportiva es centra en dos punts de Nord-Amèrica. I curiosament, la principal protagonista és la neu. A un lloc perquè n’hi ha massa i a l’altre perquè n’hi ha massa poca.

 La primera és Vancouver, on aquesta matinada comencen els Jocs Olímpics d’Hivern. Però durant tota la setmana, la protagonista a la premsa era l’escassetat de neu, es parlava de si hi hauria prou neu i sobretot de quina imatge donaria el Canadà de cara a captar turistes esquiadors. Bé, aquesta urgència informativa va provocar l’actuació política immediata de les autoritats canadenques i no es van fer esperar les imatges de camions i els helicòpters transportant neu d’altres parts del canada.

 Doncs bé, tot i la pluja i les altes temperatures (per ser el canadà), els Jocs sembla que es podràn disputar sense cap tipus d’incident…

 Ara amb el problema de la neu solucionat, en principi, se’ls hi planteja un altre. Les filtracions mitjançant les xarxes socials… Ahir ja va sortir publicat a twitter fotos dels assajos de la cerimònia d’inauguració, que es durà a terme avui a la matinada. Han aconseguit que els usuaris les despengessin… però tot i així ja hi ha hagut mitjans que les han publicat.

 I a part d’això, també s’ha filtrat una altra primícia… Es veu que aquest any a Vancouver han volgut ser innovadors i en comptes d’un paveter, n’hi haurà tres! Avui encendran el principal a la cerimònia. I demà n’encendran un altre a Whistler i més endavant… (ves a saber si serà a la clausura) n’encendran un altre a la plaça Jack Poole de Vancouver… Que curiosament té un quadrat de lona blanca de 12 metres d’alçada que ho tapa… llàstima que els operaris que hi treballen, el primer dia es van topar amb uns periodistes i els hi van preguntar on era el paveter… Si és que en aquesta societat de la informació en que vivim … no hi ha secrets.

 I el que tampoc és secret és que a Dallas aquest cap de setmana tenim una altra gran notícia. I no és només perquè estigui nevant a Dallas, TEXAS! Sinó que hi haurà participació catalana al ALL-STARS i serà amb presència doble… per part dels germans gasol!

I love this game!

Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

El programa 100

Hola,

Si voleu descarregar-vos el programa 100, ho podeu fer a través d’aquest link:

http://www.megaupload.com/?d=W7JUFGZD

A partir d’ara anirem penjant els links perquè us els pogueu descarregar en podcast.

L’editorial dels 100 programes!!

Perdoneu l’autobombo que ens pensem donar en aquest programa. Tenim àvia però pensem lloar-nos igualment.

“Ja fa setmanes que va acabar el Mundial de Futbol d’Alemanya 2006 i amb ell, es va acabar el “Camí d’Alemanya”, però avui estem davant el naixement d’un cosí-germà seu, o més aviat, d’un germà bessó.”

Amb aquestes paraules i aquesta cançó iniciàvem A BARRACA i d’això ja fa 99 programes.

“Què avorrit és aquest nou format de copa del rei!! Ara no hi ha el típic partit emocionant on el petit pot guanyar al gran, ja què és a partit únic. Dos partits avorrits, lents i on les sorpreses són gairebé impossibles, en definitiva, una pena!! Segur que els equips grans han reclamat a la Federacion espanyola de Futbol, per dir que com que no arriben mai a les fases finals s’haurien de fer eliminatòries a doble partit. Un gran avantatge pels clubs grans però una desgràcia pels aficionats al futbol.”

Això deiem al programa número 4… i és totalment vigent… I hem d’anar en compte que encara el Madrid, demanarà que es faci a triple partit o la seva participació directa a la final…

Durant aquests 100 programes hem parlat de la decadència del Barça de Rijkaard (amb Ronaldinho com a estrella caiguda), del ressorgiment amb Guardiola (Barça 5 copes),  del Madrid de Capello, de Lopez Caro, Garcia Remon, Luxemburgo, Schuster, JuandeRamos, Pellegrini… hem patit el Barça de bàsquet d’Ivanovic, la glòria de la selecció espanyola de futbol i de bàsquet, l’esclat de Rafa Nadal, altibaixos de Fernando Alonso, JJOO de Pekín (Isinbayeva, Phelps, Bolt), els diversos episodis de dopatge al ciclisme (amb molt protagonisme espanyol per desgràcia)-  en una època d’èxit per als ciclistes espanyols.

Hem dedicat gairebé 200 hores a apropar-vos l’esport a la nostra manera… que ni que vulguem pot ser seria… I de moment no n’estem gens cansats… i volem continuar donant la tabarra.

Preparant el programa 100!!!

Benvolgut oient d’A BARRACA,

Aquest divendres 30 d’Octubre estem de celebració. No és que siguem uns fanàtics de la castanyada ni de Halloween… per tant la celebració no estarà plena de moniatos ni de vampirs… No descartem tant el moscatell ni els carmels…

Aquest divendres a les 22hrs celebrem un programa especial, que és el que fa 100 “A BARRAQUES”!! I estem confeccionant un programa que esperem que us agradi molt… Convidats, Col.laboradors antics, Col.laboradors nous, Noves seccions…

Ens plau convidar-vos a la FESTA d’A BARRACA! Divendres a les 22hrs, al 94.6 de la FM o a www.onadesants.com

Firmat,

A ABARRACA

P.D. S’accepten regals en efectiu o via targeta de crèdit… I recordeu que no està reservat el dret d’admissió! Tothom hi està convidat!

Barçagate!

Vergonyós! Per molt que Joan Oliver vulgui excusar-se el que ha fet mereix la seva dimissió directa… Joan Oliver va manar espiar a 4 vicepresidents del Barça: Joan Boix, Jaume Ferrer, Rafael Yuste i Joan Franquesa.

L’únic que sabia que estaven controlant la seva activitat financera va ser Joan Franquesa, que va ser qui va demanar que es miressin els comptes i els draps bruts dels diferents vicepresidents, per saber qui estava més “net” de cara a ser el delfí de Joan Laporta.

Aquesta operació d’investigació/espionatge només la coneixia Joan franquesa (un dels investigats), Joan Oliver (cap de comunicació, que és el que va encarregar l’estudi) i “metodo 3”, que és la empresa que va investigar les activitats empresarials, econòmiques, el patrimoni i la situació judicial i fiscal dels quatre investigats.

Joan Laporta no en tenia coneixement! Com pot ser que un treballador del club investigui els seus superiors sense consultar-ho? I a més gastant diners del club, o sigui patrimoni dels socis!

Deutes…

Diumenge serà un gran dia a Madrid, i no és perquè es llevin després “La noche en blanco”, ni tampoc perquè la Vuelta s’acabi aquest diumenge a la capital de l’Estat… Sinó que hi ha l’Assemblea de socis Madrid!

A part de la flora i la fauna que hi apareixen, sempre de blanc impecable això sí, és sempre un esdeveniment a veure…

Per desgràcia no hi haurà Quimet Canyelles, que és seguidor de l’Espanyol, però segur que hi hauran seguidors seus a l’alçada…

En aquesta assemblea presidida per Florentino Pérez es presentaran uns pressupostos que tiren enrere. Quina sort té Florentino, que els diaris de la capital només parlin de la meravellosa trajectòria del llançament de faltes… que si 105 quilómetres per hora, que si la paràbola ideal, que si el llançament impossible d’aturar…

Sí! Cristiano xuta les faltes de meravella! (i més si davant tens el porter Johny Leoni), però jo crec que també és important parlar dels 580 milions d’euros de deute!!

Oients de l’A barraca, ja som aquí!

Ja tornem a ser aquí, després d’un llarg període de vacances torna A barraca, on demà a partir de les 22h a l’ona de sants montjuïch iniciarem la 3a temporada i farem un repàs de tot el que ens ha deparat l’estiu a nivell esportiu, però òbviament no deixarem l’actualitat de banda i també parlarem dels partits de classificació pel Mundial del 2010, l’Eurobàsquet de Polònia, el Barça, l’Espanyol, entre moltes altres coses.

Tornem amb més força que mai i com sempre anirem a barraca!

“A Barraca” cada divendres a les 10 de la nit a Ona de Sants Montjuïc al 94.6 de la vostra radio. O sinó, també ens podeu escoltar per internet a www.onadesants.com .