Lebron James i la NBA

Los angeles Lakers ha guanyat a Utah els 4 partits. Orlando Magic ha guanyat a Atlanta Hawks els 4 partits. I Phoenix Suns ha guanyat a San Antonio els 4 partits.

No hi ha hagut opció a l’emoció, ni a la sorpresa… Bé, de fet només hi ha hagut una semifinal de conferència on hi ha hagut emoció… la que anomenàvem que podia ser una final avançada… (i que, per tant, qualsevol que perdés seria injust). Doncs bé el que havia estat “el millor equip de la fase regular” ha caigut eliminat. És a dir, Lebron James torna a caure eliminat i no pot conduir el seu equip a la final per a l’anell.

Ara el tema de conversa a l’NBA no és qui és més fort dels que han passat ronda… ni qui guanyarà la lliga… sinó on anirà Lebron James l’any que ve?

Les cases d’apostes treuen fum (i sobretot bitllets) amb les especulacions… La opció més considerada es que seguirà a Cleveland (però potser després de tornar-se a estavellar amb Cleveland, Lebron desitja optar a l’anell amb un altre equip).

Les altres possibilitats són:

• La romàntica: Chicago Bulls (on jugava el seu ídol – Michael Jordan).
• La possible: Dallas Mavericks (per si marxés Nowitzki, com passarà segurament – ja que es converteix en agent lliure).
• I per últim, la més interessant: New York Knicks!!

A les apostes la opció de Nova York està tant cotitzada com que es quedi a Cleveland. Els knicks necessiten un jugador franquícia que els faci ser un equip competitiu (i no la banda que han estat en els darrers anys)-

A part d’això, és conegut que és un gran fan de la ciutat de Nova York i també de l’equip de beisbol (de fet es passeja molt sovint amb la gorra dels Yankees).

Però no només els Knicks volen a Lebron, també la premsa i els ciutadans de Nova York el volen, i les proves són moltes:

-          el Daily Mail (de Nova York) ha creat una pàgina web GetLebron.com (aconsegueix Lebron) amb fotos que enviïn els internautes amb muntatges de Lebron amb la samarreta dels Knicks.

• El New York Magazine ha fet un reportatge exposant  “Perquè Lebron hauria de ser un knick?”
• També un club d’Striptease anomenat “Scores” ofereix stripteases gratis a lebron i “el dia de lebron” on les strippers anirien amb la samarreta dels Knicks.
• La tenda Carnegie Deli ofereix ara el sandwich Lebron James.
• I spike Lee, el director de cine, ja va dir que animaria als Celtics (encara que li fes mal), per fer que Lebron sigui un Knick.

Home, idees de màrqueting en tenen… no sé quina serà més útil… si les stripers o el sandwich? però a Lebron li queda un estiu per decidir com pot complir la seva obsessió: guanyar l’anell i convertir-se en una llegenda com Michael Jordan.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Copa del rei de bàsquet: BILBAO 2010

Després del “showtime” de la setmana passada a Dallas, on vàrem poder disfrutar dels ALL-STARS de la NBA. Aquesta setmana comença el mini-showtime que tenim aquí organitzat: la copa del rei de bàsquet.

Tot i aixó… s’organitza a Bilbao, i sent com són els de  Bilbao, la cosa havia de ser gran! I així serà: la copa del rei del 2010 serà gegant, perquè s’organitza al recinte més gran de la historia de la Copa del Rei: el Bizkaya Arena amb 15.091 espectadors, i a més, serà retransmesa a més de 40 paisos per televisió. I fins i tot, s’organitza un festival de música paralel que es diu San Miguel Music Festival, on toquen grups com “Betagarri” i “La habitación roja”.

En showtime sí que no arribem a l’alçada de les sabates als nord-americans, però aquest any será grande, grande Bilbao style. Del que sí que no ens podem queixar és de nivell de bàsquet i d’intensitat de joc que aixó sí que a la ACB en tenen i molt.

Tenim un barça estel.lar que és el clar favorit per a endur-se la competició. Tot i que ahir va patir, 77 a 72 contra el Cajasol de Sevilla, allà hi havien les estrelles per solucionar els problemes: sobretot Juan Carlos Navarro i Pete Mickeal.

Doncs el Regal Barça ja ha passat a semifinals on s’enfrontarà amb el  PowerVLC Electronics Valencia, que ahir es va classificar guanyant 75 a 73 al ASEFA estudiantes.

Abans d’aquesta semifinal, avui hi ha més partits. Ja s’han enfrontat el Bilbao Bizkaia contra el Caja Laboral de Vitoria. Partit amb molt de morbo entre dos equips bascos. I s’està disputant en aquests moments un partidàs entre la Penya i el Madrid, que tot i ser conjunts fortíssims no estan passant pel millor moment de la temporada, amb un Madrid irregular i una Penya amb forces baixes.

Per sort, Sito Alonso recupera a Henk Norel i sembla que també a Tripkovic, peró qui ho té més complicat és Antonio Bueno.

Tot dependrà de qui venci el duel entre Clay Tucker i Louis Bullock per decidir qui passa a semifinals, i sobretot qui esborra els fantasmes que han donat els dos conjunts aquest inici de temporada.

Bon bàsquet aquest cap de setmana a Bilbao! I sense els horaris impossibles de la NBA…

Vancouver i AllStar

Aquest cap de setmana l’activitat esportiva es centra en dos punts de Nord-Amèrica. I curiosament, la principal protagonista és la neu. A un lloc perquè n’hi ha massa i a l’altre perquè n’hi ha massa poca.

 La primera és Vancouver, on aquesta matinada comencen els Jocs Olímpics d’Hivern. Però durant tota la setmana, la protagonista a la premsa era l’escassetat de neu, es parlava de si hi hauria prou neu i sobretot de quina imatge donaria el Canadà de cara a captar turistes esquiadors. Bé, aquesta urgència informativa va provocar l’actuació política immediata de les autoritats canadenques i no es van fer esperar les imatges de camions i els helicòpters transportant neu d’altres parts del canada.

 Doncs bé, tot i la pluja i les altes temperatures (per ser el canadà), els Jocs sembla que es podràn disputar sense cap tipus d’incident…

 Ara amb el problema de la neu solucionat, en principi, se’ls hi planteja un altre. Les filtracions mitjançant les xarxes socials… Ahir ja va sortir publicat a twitter fotos dels assajos de la cerimònia d’inauguració, que es durà a terme avui a la matinada. Han aconseguit que els usuaris les despengessin… però tot i així ja hi ha hagut mitjans que les han publicat.

 I a part d’això, també s’ha filtrat una altra primícia… Es veu que aquest any a Vancouver han volgut ser innovadors i en comptes d’un paveter, n’hi haurà tres! Avui encendran el principal a la cerimònia. I demà n’encendran un altre a Whistler i més endavant… (ves a saber si serà a la clausura) n’encendran un altre a la plaça Jack Poole de Vancouver… Que curiosament té un quadrat de lona blanca de 12 metres d’alçada que ho tapa… llàstima que els operaris que hi treballen, el primer dia es van topar amb uns periodistes i els hi van preguntar on era el paveter… Si és que en aquesta societat de la informació en que vivim … no hi ha secrets.

 I el que tampoc és secret és que a Dallas aquest cap de setmana tenim una altra gran notícia. I no és només perquè estigui nevant a Dallas, TEXAS! Sinó que hi haurà participació catalana al ALL-STARS i serà amb presència doble… per part dels germans gasol!

I love this game!

Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

Noves tecnologies a l’esport

Que les noves tecnologies s’han implantat a la nostra vida no és cap novetat. Ni que cada vegada estiguem més hores davant de pantalles, ja siguin d’ordinadors, mòbils, pda’s, televisions, tampoc és cap novetat.

El que és novetat és l’ús d’aquestes tecnologies per fer accions que estaven reservades a una manera més tradicional.

En el món de l’esport, aquestes tecnologies s’han implantat d’una forma bastant estranya.

Fa escasament dos mesos, l’everton, un equip important de la Premier League, va arribar a un acord amb un joc d’ordinador que es diu “Football Manager 2009” per utilitzar la base de dades a l’hora d’avaluar els nous fitxatges. O sigui, que a partir d’ara, quan es plantegi el fitxatge d’un jugador a la secretaria tècnica de l’Everton, es consultarà la base de dades d’aquest joc. Una base de dades que té més de 370.000 jugadors.

No sabem si són molt fiables les característiques que hi apareixeran, però el que sí és clar, és que mai un equip ha pogut fer un arxiu de tantíssims jugadors.

Més recentment, s’ha produït un cas encara més curiós. Martyn Lancaster, un defensa anglès que jugava als Atlanta Silverbacks es va quedar a l’atur quan el seu equip va decidir no renovar-li el contracte. La seva dona, que estava molt disgustada, va decidir que no es podia quedar amb els braços creuats. Pensant en com podia ajudar al seu marit, se li va acudir una idea interessant. Fer un vídeo amb les millors jugades del seu espòs.

I el vídeo va donar els seus fruits, un equip escocès, el Queen of South, va decidir fitxar-lo. Això sí, no estan massa segurs d’aquest mètode perquè només li han fet contracte fins a final de temporada.
Però és una eina, la dels vídeos a Youtube, que pot ser interessant pels equips que no tenen prou diners per fer un bon seguiment de possibles fitxatges.

Però aquestes coses no passen només al futbol. Al bàsquet de més alt nivell, la NBA també l’utilitzen. Daryl Morey, capatàs executiu dels Houston Rockets, va declarar a Los Angeles Times, que ell utilitza un joc de la NBA com a eina de treball.

Aquest graduat en Ciència Informàtica afirma que per fitxar a Ron Artest es van fixar en com s’adaptava a l’equip del joc. I veient que la dinàmica era positiva, el van acabar fitxant.

Sóc una mica escèptic amb aquest ús de les noves tecnologies, però reconec que com a complement poden ser molt útils.

Gasol als Lakers

Últimament parlem molt de la NBA per referir-nos a la Rudymania que es viu a Pòrtland. Però no només hi ha la rudymania. Actualment, a la millor lliga del món, s’està vivint un moment de maduresa molt important pels jugadors espanyols.

Jugadors com Calderón i Pau Gasol són imprescindibles pels seus equips. I Rudy i Marc Gasol comencen a ser importants per Portland i Memphis respectivament. Sergio Rodríguez és un capítol a part, però sembla que aquesta temporada comença a comptar més per Nate MacMillan, l’entrenador dels Portland Trail Blazers.

En especial, avui em ve de gust destacar Pau Gasol, doncs està sent determinant pels Lakers. Uns Lakers, que per cert estan sent imparables, i ja se’ls comença a comparar amb els Chicago Bulls del mític Michael Jordan. A nivell d’estadístiques s’hi comencen a acostar, porten 12 victòries (i tant sols una derrota) que recorda aquell espectacular 17-1 dels Bulls del 96-97. Però a nivell de joc i espectacularitat encara els hi falta molt per demostrar. I també a nivell de títols. En tot cas, els Los Angeles Lakers ja han mostrat al món que són els candidats més forts en aquest moment.

I no només perquè tenen el supercrac Kobe Bryant sinó perquè tenen un conjunt molt complert que sap superposar-se molt bé a que Bryant tingui un dia pèssim. I aquí és on entra Pau Gasol. Per exemple, en el últim partit que van disputar, contra New Jersey Nets, el de Sant Boi va anotar 26 punts i va agafar 8 rebots, convertint-se en el líder de l’equip. Mentre que Kobe Bryant va fer un partit per oblidar on tant sols va anotar 12 punts (i en les estadístiques de llançament va aconseguir un trist 5 de 17 (en tir)) penós per ser el crac de l’equip…

Doncs bé, en temporades anteriors, aquesta mala actuació de Bryant hauria significat una derrota dels Lakers. Doncs ara no, perquè Gasol, Andrew Bynum, Lamar Odom, vujacic, farmar… fan que els lakers siguin un bloc unit i equilibrat.

Tenim una lliga molt competitiva i oberta. Però aquests Lakers de Bryant, Gasol, Bynum i companyia sembla que aquest any estan decidits a endur-se l’anell d’or. Per davant de Boston, Toronto, San Antonio, Cleveland… i qualsevol equip que se’ls posi per davant. És només un pressentiment inicial però si continuen així sí que podrem començant-se a pensar la comparació amb els Bulls de Jordan.