Mundial de Sud-Àfrica

Sort… bastanta sort ha tingut Espanya en el sorteig per al Mundial de Sud-àfrica. Avui s’ha fet aquest sorteig a Ciutat del Cap, i Espanya compartirà el grup H amb Suïssa, Hondures i Xile. Com a nom no són seleccions gaire potents, ni tampoc han realitzat actuacions gaire espectaculars en la seva història… però tant Suïssa com Xile, poden sorprendre a més d’un. Sobretot el conjunt sudamericà, entrenat per Marcelo Bielsa, que és un equip que sap defensar i pot donar alguna sorpresa al contraatac… (tots coneixem el joc de Bielsa). Suïssa és més irregular però té algun jugador de qualitat mitja i un equip prou conjuntat. Però Espanya és la clara favorita d’aquest grup… i segurament del Mundial juntament amb brasil…

Però Brasil no ha tingut tanta sort i estarà en el que ja podem anomenar com a “grup de la mort”. Brasil, Costa d’Ivori, Portugal i Corea del Nord.

Altres emparallaments interessants dels diversos grups: Argentina- Nigeria, Holanda-Camerun, França – Uruguai o Mèxic…

No es pot queixar el seleccionador espanyol, que a l’útlim segon ha estat a punt de caure Portugal com a rival de grup, però finalment ha estat Suïssa. Falta molt per el Mundial, no és fins a l’estiu, però veient els jugadors d’Espanya i el joc que desenvolupen no haurien de tenir problemes per passar a la següent ronda.

Preparats pel clàssic!

Quan arriba aquest partit el món es paralitza… tot s’atura… i tot es centra en comprar entrades… comprar subscripcions de televisió de pagament… comprar entrades de cine on donguin el partit o reservar taula en un bar…

Demà serà un gran dia!

Pitoniso Albert Martínez i “el brujo” Víctor Sala

A l’últim programa criticàvem la capacitat del “pitoniso” Albert Martínez, membre d’A BARRACA, per a fer prediccions.

“És l’any del Liverpool” deia a cada edició… repetint-se fins a la sacietat.
També ens informava amb informació d’apassionat privilegiat que aquesta NBA la tornaria a guanyar els Boston Celtics.
A l’últim programa, quan posàvem en dubte la seva capacitat de predicció, en va fer una altre: Nadal guanyaria Roland Garros.

Doncs bé, el Liverpool no ha guanyat res i està en una situació econòmicament crítica…
Els Boston Celtics, van ser eliminats dels Play-off de la NBA pels Orlando Magic, i ara han hagut d’operar quirúrgicament a dues de les seves estrelles: Tony Allen i Kevin Garnett.
Per últim Rafa Nadal, eliminat de Roland Garros pel suec Soderling.
Balanç global 0 encerts de 3 intents. La veritat és que té més futur que Aramis Fuster.

Però aquesta crítica, legítima veient els resultats, no va només cap a ell. També va cap a mi, sí, jo també tinc tendències bocamolles, i se m’escapen prediccions tant desancertades com que Croàcia guanyaria el Mundial, o que Rússia guanyaria l’Eurocopa.

Però per si això no fos prou, l’últim programa estava confiat i vaig fer-ne dos, convençudíssim i amb vehemència:

Djokovic guanyarà el Roland Garros.
I lebron James portarà Cleveland a guanyar la NBA.

Resultat: Djokovic eliminat i Cleveland també eliminat.

Veient la nostra capacitat predictiva, estem proposant a la direcció de l’Ona de Sants de crear un nou programa:

Ens dedicaríem a buscar el futur en una pilota de futbol sala, a tirar les cartes de la NBA, a oscil•lar un pèndul acabat amb una pilota de golf, a llegir el poço de dóping de les begudes dels ciclistes…

Ho estic veient… Pitoniso Albert Martinez y el brujo Víctor Sala te desvelan tu futuro…

Cau un mite…

Cau un mite. El seu cabell engominat, les seves ulleres de mafiós, i la xuleria que el caracteritza… el feien un candidat perfecte… però ja no el vol ni el Reial Madrid.

Ell que es veia coronant Europa per segon any consecutiu.
Tenia un nom més celestial que terrenal… Cristiano dos Santos… que més es podia demanar per coronar-se Déu. Per si no fos prou, va viatjar a la ciutat santa, el vaticà. No feia falta fer cap pregària… ja es parlava a si mateix.

Es veia tant guapo i tant perfecte. Les empreses se’l rifaven per fer publicitat, ell que tant sols era un noi de l’illa de Madeira.

Les dones es tornaven boges al seu pas… a més d’una se li escapava la mà i li fotia la grapa al cul. A ell això li donava moral… però va arribar a un moment on les hamburgueses i la pluja de Manchester ja no li feien el pes. On va decidir, que era millor canviar d’aires… en concret aquest moment va ser al veure un noiet, que no passa el metro setanta, i que va marcar de cap imposant-se a les torres defensives i deixant estorat al seu porter.

A partir d’aquell moment va decidir agafar benzina, i com si d’un piròman es tractés, calcinar-ho tot. Va anar primer contra la tàctica i després ja es va acarnissar amb l’entrenador.
Això de fer autocrítica no va amb ell… els Déus són imprescindibles i intocables. Per sort per Ferguson, ja ha deixat clar que no sap que passarà l’any que ve… A ingressar diners a la caixa i a buscar més leones i menys cristianos.

Si no sabeu de que parlo no patiu… simplement és el tràiler més emocionant de la història. La pel.lícula: “Angels i Dimonis”, rodada a Roma. On l’equip que juga com els àngels s’ha imposat als diables vermells… o hauria de dir blancs??

Després de la decepció a la Final Four… preparem el demà!

Avui també fem programa!! Encara que sigui pont… hi ha tanta teca esportiva que no ens en podiem estar.

A les 22 hrs a www.onadesants.com o 94.6 de la FM.

I per preparar el clàssic de demà… Cançó dels “Buhos” en homenatge a Messi. Si us agraden, tenen més versions futbolístiques a www.buhosrock.com

Noves tecnologies a l’esport

Que les noves tecnologies s’han implantat a la nostra vida no és cap novetat. Ni que cada vegada estiguem més hores davant de pantalles, ja siguin d’ordinadors, mòbils, pda’s, televisions, tampoc és cap novetat.

El que és novetat és l’ús d’aquestes tecnologies per fer accions que estaven reservades a una manera més tradicional.

En el món de l’esport, aquestes tecnologies s’han implantat d’una forma bastant estranya.

Fa escasament dos mesos, l’everton, un equip important de la Premier League, va arribar a un acord amb un joc d’ordinador que es diu “Football Manager 2009” per utilitzar la base de dades a l’hora d’avaluar els nous fitxatges. O sigui, que a partir d’ara, quan es plantegi el fitxatge d’un jugador a la secretaria tècnica de l’Everton, es consultarà la base de dades d’aquest joc. Una base de dades que té més de 370.000 jugadors.

No sabem si són molt fiables les característiques que hi apareixeran, però el que sí és clar, és que mai un equip ha pogut fer un arxiu de tantíssims jugadors.

Més recentment, s’ha produït un cas encara més curiós. Martyn Lancaster, un defensa anglès que jugava als Atlanta Silverbacks es va quedar a l’atur quan el seu equip va decidir no renovar-li el contracte. La seva dona, que estava molt disgustada, va decidir que no es podia quedar amb els braços creuats. Pensant en com podia ajudar al seu marit, se li va acudir una idea interessant. Fer un vídeo amb les millors jugades del seu espòs.

I el vídeo va donar els seus fruits, un equip escocès, el Queen of South, va decidir fitxar-lo. Això sí, no estan massa segurs d’aquest mètode perquè només li han fet contracte fins a final de temporada.
Però és una eina, la dels vídeos a Youtube, que pot ser interessant pels equips que no tenen prou diners per fer un bon seguiment de possibles fitxatges.

Però aquestes coses no passen només al futbol. Al bàsquet de més alt nivell, la NBA també l’utilitzen. Daryl Morey, capatàs executiu dels Houston Rockets, va declarar a Los Angeles Times, que ell utilitza un joc de la NBA com a eina de treball.

Aquest graduat en Ciència Informàtica afirma que per fitxar a Ron Artest es van fixar en com s’adaptava a l’equip del joc. I veient que la dinàmica era positiva, el van acabar fitxant.

Sóc una mica escèptic amb aquest ús de les noves tecnologies, però reconec que com a complement poden ser molt útils.

Sorteig de la Lliga de Campions!

Com cada any, avui a les 12 del migdia, s’ha produït a Nyon, el sorteig de la Lliga de Campions. Sempre quan es celebra aquest sorteig em sento com un nen al que li roben la piruleta de la boca.

Sempre cap a finals de desembre tenim aquest carmelet de saber quin serà el rival de vuitens a la champions, però l’organització ens fa esperar, ben bé dos mesos, a que la pilota comenci a rodar.

Avui en aquesta edició del sorteig, podem dir amb rotunditat que el Barça ha tingut molta sort. Ha quedat emparellat amb el Lió, un molt bon equip, però comparant-ho amb les altres possibilitats és un gatet que pot esgarrepar, però que no fa la por d’un tigre com el Chelsea o, sobretot, l’Inter.

Altres equips que han tingut molta sort, han estat l’Atletic de Madrid que li ha tocat el Porto, i el Villarreal que li ha tocat el Panathinaikos.

El que no ha tingut gens de sort ha estat el Reial Madrid, que li ha tocat el Liverpool. Jo desitjava més el Manchester United, per alló del morbo Cristiano Ronaldo, i declaracions creuades de Mijatovic i Alex Ferguson. Però veig que fins i tot sense enfrontar-se continuen tirant-se dards enverinats. L’última ha estat les declaracions de l’entrenador del manchester dient que el Reial Madrid és una mafia.

Per sort, ha sortit Mijatovic, amb aquella imatge de noi amable sicilià que té, per dir que no comentaria les declaracions.

Ferguson està molt rebotat amb el Madrid i ben bé si mires els mitjans sembla que sigui el següent rival a la Champions, però no és així. L’oponent del madrid serà el Liverpool de Rafa Benítez i Fernando Torres (que esperem que no estigui lesionat per aquelles dates).

En total hi ha 5 partidassos amb majúscules, que no ens podem perdre:

Chelsea – Juventus

Inter – Manchester United

Reial madrid – Liverpool

FC Barcelona – Lió

Arsenal – Roma

I després hi ha 3 més d’interessants:

Bayern – Sporting de Lisboa

I els que ja hem comentat abans:

Atlètic de Madrid – Porto

I Villarreal – Panathinaikos

En resum, el barça és l’equip que més ben parat ha sortit d’aquest sorteig. Però que el lió sigui el conjunt més fàcil que podia sortir no vol dir que sigui un partit fàcil. I uns vuitens de la Champions sempre són complicats.

I pel que fa a la resta del sorteig… Liverpool… You’ll never walk alone…

A Barraca // ona de Sants Montjuïc

Divendres a les 22 hores, al 94.6 o a www.onadesants.com

Té molt valor que un equip com el barça sàpiga aprofitar els productes de la cantera. La majoria dels equips grans estan més pendents de trobar joves promeses d’altres clubs o comprar a cop de talonari jugadors consagrats pagant unes autèntiques morterades.

Tots pensem en el cas de l’Arsenal, en que no té cap jugador que vingui de la cantera propiament dita. Tots van ser fitxats joves d’altres clubs. I on ha tingut anys on hi havia més francesos que anglesos. O el cas de l’Inter amb només dos jugadors italians importants… Toldo i Materazzi. La resta estrangers.

Per als clubs més petits, al no tenir recursos, el treball de la pedrera és la seva política principal, doncs és la que surt més rentable economicament. El problema i la queixa principal d’aquests clubs petits és que quan han madurat un jugador, venen els grans i se’l enduen. Situació que fa que aquests es quedin sense els seus productes més preuats. Una pena però aquest món funciona així, per sort o per desgràcia.

Tornant al tema blaugrana, cal recalcar el mèrit de la política de pedrera d’un club com el Barça, i la oportunitat que està donant Guardiola (i altres entrenadors anteriors) als joves. Tot i que moltes vegades no se’ls faci jugar tantes vegades com demana l’afició.

Víctor Valdes, jorquera, Gerard Pique, carles Puyol, Xavi hernandez, Andres Iniesta, Víctor Sanchez, sergi Busquets, pedro, Leo messi, Bojan Krkic

Un total d’11 jugadors sortits de la masia que estan jugant amb el primer equip. Una autèntic luxe en aquests moments que corren i que ha de servir d’orgull per molts aficionats. I si amés juguen com es va jugar a Basilea millor que millor. Que continuï l’espectacle…