Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

Preparats pel clàssic!

Quan arriba aquest partit el món es paralitza… tot s’atura… i tot es centra en comprar entrades… comprar subscripcions de televisió de pagament… comprar entrades de cine on donguin el partit o reservar taula en un bar…

Demà serà un gran dia!

Emparallaments decidits de la Copa del Rei

El Barça d’enfrontarà a la Cultural Lleonesa. A l’Espanyol li ha tocat un rival difícil: el Getafe. El Madrid no hauria de tenir problemes amb l’Alcorcon. I, per últim, l’Atlètic de Madrid s’enfrontarà al Marbella… si Gil i Gil ressucités!! aish…

Pitoniso Albert Martínez i “el brujo” Víctor Sala

A l’últim programa criticàvem la capacitat del “pitoniso” Albert Martínez, membre d’A BARRACA, per a fer prediccions.

“És l’any del Liverpool” deia a cada edició… repetint-se fins a la sacietat.
També ens informava amb informació d’apassionat privilegiat que aquesta NBA la tornaria a guanyar els Boston Celtics.
A l’últim programa, quan posàvem en dubte la seva capacitat de predicció, en va fer una altre: Nadal guanyaria Roland Garros.

Doncs bé, el Liverpool no ha guanyat res i està en una situació econòmicament crítica…
Els Boston Celtics, van ser eliminats dels Play-off de la NBA pels Orlando Magic, i ara han hagut d’operar quirúrgicament a dues de les seves estrelles: Tony Allen i Kevin Garnett.
Per últim Rafa Nadal, eliminat de Roland Garros pel suec Soderling.
Balanç global 0 encerts de 3 intents. La veritat és que té més futur que Aramis Fuster.

Però aquesta crítica, legítima veient els resultats, no va només cap a ell. També va cap a mi, sí, jo també tinc tendències bocamolles, i se m’escapen prediccions tant desancertades com que Croàcia guanyaria el Mundial, o que Rússia guanyaria l’Eurocopa.

Però per si això no fos prou, l’últim programa estava confiat i vaig fer-ne dos, convençudíssim i amb vehemència:

Djokovic guanyarà el Roland Garros.
I lebron James portarà Cleveland a guanyar la NBA.

Resultat: Djokovic eliminat i Cleveland també eliminat.

Veient la nostra capacitat predictiva, estem proposant a la direcció de l’Ona de Sants de crear un nou programa:

Ens dedicaríem a buscar el futur en una pilota de futbol sala, a tirar les cartes de la NBA, a oscil•lar un pèndul acabat amb una pilota de golf, a llegir el poço de dóping de les begudes dels ciclistes…

Ho estic veient… Pitoniso Albert Martinez y el brujo Víctor Sala te desvelan tu futuro…

Cau un mite…

Cau un mite. El seu cabell engominat, les seves ulleres de mafiós, i la xuleria que el caracteritza… el feien un candidat perfecte… però ja no el vol ni el Reial Madrid.

Ell que es veia coronant Europa per segon any consecutiu.
Tenia un nom més celestial que terrenal… Cristiano dos Santos… que més es podia demanar per coronar-se Déu. Per si no fos prou, va viatjar a la ciutat santa, el vaticà. No feia falta fer cap pregària… ja es parlava a si mateix.

Es veia tant guapo i tant perfecte. Les empreses se’l rifaven per fer publicitat, ell que tant sols era un noi de l’illa de Madeira.

Les dones es tornaven boges al seu pas… a més d’una se li escapava la mà i li fotia la grapa al cul. A ell això li donava moral… però va arribar a un moment on les hamburgueses i la pluja de Manchester ja no li feien el pes. On va decidir, que era millor canviar d’aires… en concret aquest moment va ser al veure un noiet, que no passa el metro setanta, i que va marcar de cap imposant-se a les torres defensives i deixant estorat al seu porter.

A partir d’aquell moment va decidir agafar benzina, i com si d’un piròman es tractés, calcinar-ho tot. Va anar primer contra la tàctica i després ja es va acarnissar amb l’entrenador.
Això de fer autocrítica no va amb ell… els Déus són imprescindibles i intocables. Per sort per Ferguson, ja ha deixat clar que no sap que passarà l’any que ve… A ingressar diners a la caixa i a buscar més leones i menys cristianos.

Si no sabeu de que parlo no patiu… simplement és el tràiler més emocionant de la història. La pel.lícula: “Angels i Dimonis”, rodada a Roma. On l’equip que juga com els àngels s’ha imposat als diables vermells… o hauria de dir blancs??

Després de la decepció a la Final Four… preparem el demà!

Avui també fem programa!! Encara que sigui pont… hi ha tanta teca esportiva que no ens en podiem estar.

A les 22 hrs a www.onadesants.com o 94.6 de la FM.

I per preparar el clàssic de demà… Cançó dels “Buhos” en homenatge a Messi. Si us agraden, tenen més versions futbolístiques a www.buhosrock.com

Sant Jordi de llibres i Godó!

Com cada Sant Jordi a la capital catalana, el Barça havia de ser protagonista…
I no només perquè l’Sport o el Mundo Deportivo repartissin llibres…
El Mundo deportivo un sobre la Masia i l’Sport una biografia sobre Xavi…

Però els veritables protagonistes van ser:
Manel Estiarte, cap relacions externes barsa (Todos mis hermanos),
Ferran Soriano, l’exdirectiu (La pilota no entra per atzar),
Jordi Badia (El barça al descobert),
Josep Mª Minguella (Quasi tota la veritat),
“Crackovia” (el mediàtic per excelencia)
“Pep Guardiola” de Jaume Collell

I també per aquestes dates, no només hi ha llibres a Barcelona. Si anem cap a la zona alta de Barcelona, en concret al Reial Club de Tennis de Barcelona, trobem tennis del millor al costat de casa.

Si no l’heu pogut veure, teniu l’opció més cara però interessant, que és anar-hi “trinco-trinco” o mirar-ho per la TV que també està bé.

Una semifinal serà Nadal – Davydenko, que ha dit “Aposto per Nadal al 100%”, ja demostra la seva confiança a guanyar…

I per l’altra banda David Ferrer contra Verdasco o Gonazalez… o sigui que segurament hi haura final espanyola…

I per si no teniu prou espectacle… prepareu-vos per el tram final de lliga (amb el clàssic encara per jugar…), la Champions, la final de la Copa del Rei…

L’Eurolliga a dia d’avui

El Regal Barça no coneixerà els seus rivals del Top 16 de l’Eurolliga fins dintre de 10 dies, però el que sí que ja sap és uns quants equips que no es trobarà…

Encara falta un partit perquè s’acabi la temporada regular, però com que ja sabem que el Barça és primer de grup al grup B, fem les nostres especulacions…

El sistema és complicadet però hi ha dos normes bàsiques:

No pots jugar contra equips que ja has jugat, o sigui del teu mateix grup.

I tampoc pots jugar al Top 16 contra equips de la teva mateixa lliga…

Per tant, el regal barça evita el panathinaikos grec i el montepaschi de siena, per haver jugat en el mateix grup.
També evita el CSKA de Moscou i el TAU, en ser primers de grup.

I finalment, també s’estalvia el Madrid, l’Unicaja i el DKV (si hi hagués miracle i passés al top 16), perquè tots tres són equips ACB.

Recapitulant, el Barça ha fet la seva feina durant la temporada regular de l’Eurolliga i ara en veu els fruits.

Els rivals més forts que es pot trobar són l’Olympiacos o el Maccabi. I només en pot trobar un d’ells. O sigui que si segueix amb el nivell de joc d’aquest Barça actual de Xavi Pasqual, no hauria de tenir problemes per accedir a la final four… Però per això encara queda molt.

El que s’ha complicat la vida exageradament és el Reial Madrid, que ahir va perdre contra l’AJ de Milà (70-61), fent que en el grup D 4 equips es disputin 3 places. O sigui que fins a l’últim minut, no sabrem que passarà. Qualsevol d’aquests quatre pot ser segon de grup o estar fora del Top 16. Emoció al màxim a l’Eurolliga! Com ha de ser…

I per últim, parlant d’equips que es compliquen la vida, toca parlar del DKV Joventut. La Penya, en un partit molt estrany, va deixar escapar la victòria contra un rival directe: l’Alba de Berlín. Tot i que va donar bones mostres de joc en moments concrets del partit, no va saber trobar el ritme, i l’encert anotador de Jakobsen i de l’Alba, en general, els va destrossar. Si a això li sumem que dos jugadors tan decisius com Mallet i Ricky Rubio van anotar només 5 punts, encara fa més mal.

El miracle que s’ha de donar perquè la Penya passi al Top 16, és que guanyi al camp del TAU (amb l’esperança que com que ja està classificat, com a primer virtualment, no hi hagi tanta tensió a Vitòria). I encara que s’aconsegueixi aquesta complicadíssima victòria, no està assegurat el passi. Sinó que s’haurà d’esperar que l’Alba de Berlín perdi a la seva pista contra un fluixissím Olimpia de Ljubljana (que ja no té la seva estrella- Ilievski) o esperar una caiguda estrepitosa del Fenerbahçe contra la Lottomatica per molts punts, i que la Penya el superi pel average.

O sigui, un autèntic miracle. Però a vegades aquestes coses passen. I més en un esport com el bàsquet, on absolutament tot és possible.

Molta sort a la Penya en aquesta jornada final… que la necessitarà! I molta sort al Barça en el sorteig, que em sembla que no la necessitarà, perquè amb la bona feina feta ja s’ha tret de sobre molts óssos durs de rossegar…