Crisi als mitjans? ah… no… Mundial!

Qué passarà la setmana que ve?? Que faran els periodistes esportius?

És la fi del món! És una hecatombe! Pobre gent… tots a l’atur…

Que farà tota aquesta gent quan no pugui parlar amb Agustí benedito, Sandro Rosell, Marc Ingla o Jaume Ferrer??

Les graelles de les teles i les ràdios quedaràn buides… hi haurà silenci… i a les teles tornarem a veure la carta de ajuste…

Barça tv deixarà d’emetre i donarà la senyal de Televisió del Besós…

Mundo deportivo canvarià de nom i es dirà Mundo econòmico i l’sport passarà a dir-se Conomia…

A veure…

Mitjans en general! Està bé informar… i està millor fer debats i entrevistes que és verdaderament on es coneixen els projectes… però fa falta dedicar 20 debats als candidats en 3 dies?? Ja sé que serà un president escollit per 6 anys… però

Dilluns a catalunya ràdio, Dimarts 59 segons a La2, ahir 8tv i rac1, avui al matí a comradio i a la nit a tv3…

(sense contar els de divendres passat a l’ateneu barcelones i colegi enginyers)

Què fareu a partir de diumenge quan s’acabin  les eleccions?

Sort que ara arriba el Mundial de Sud-àfrica per salvar-vos.

No farà falta canvis de nom als diaris, ni silenci a les ràdios, ni la anyorada carta de ajuste a les teles.

Sinó que ja tenim nou material… I avui Márquez ja ha començat a posar carn a la graella… marcant en el partit inaugural del Mundial de Sud-Àfrica, que enfrontava Mèxic amb Sud-àfrica.

Quina sort heu tingut… companys periodistes… que l’esport no s’atura… i el Mundial ja ha començat…

Ja em veia una setmana més aguantant en Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer una setmana més.

Copa del rei de bàsquet: BILBAO 2010

Després del “showtime” de la setmana passada a Dallas, on vàrem poder disfrutar dels ALL-STARS de la NBA. Aquesta setmana comença el mini-showtime que tenim aquí organitzat: la copa del rei de bàsquet.

Tot i aixó… s’organitza a Bilbao, i sent com són els de  Bilbao, la cosa havia de ser gran! I així serà: la copa del rei del 2010 serà gegant, perquè s’organitza al recinte més gran de la historia de la Copa del Rei: el Bizkaya Arena amb 15.091 espectadors, i a més, serà retransmesa a més de 40 paisos per televisió. I fins i tot, s’organitza un festival de música paralel que es diu San Miguel Music Festival, on toquen grups com “Betagarri” i “La habitación roja”.

En showtime sí que no arribem a l’alçada de les sabates als nord-americans, però aquest any será grande, grande Bilbao style. Del que sí que no ens podem queixar és de nivell de bàsquet i d’intensitat de joc que aixó sí que a la ACB en tenen i molt.

Tenim un barça estel.lar que és el clar favorit per a endur-se la competició. Tot i que ahir va patir, 77 a 72 contra el Cajasol de Sevilla, allà hi havien les estrelles per solucionar els problemes: sobretot Juan Carlos Navarro i Pete Mickeal.

Doncs el Regal Barça ja ha passat a semifinals on s’enfrontarà amb el  PowerVLC Electronics Valencia, que ahir es va classificar guanyant 75 a 73 al ASEFA estudiantes.

Abans d’aquesta semifinal, avui hi ha més partits. Ja s’han enfrontat el Bilbao Bizkaia contra el Caja Laboral de Vitoria. Partit amb molt de morbo entre dos equips bascos. I s’està disputant en aquests moments un partidàs entre la Penya i el Madrid, que tot i ser conjunts fortíssims no estan passant pel millor moment de la temporada, amb un Madrid irregular i una Penya amb forces baixes.

Per sort, Sito Alonso recupera a Henk Norel i sembla que també a Tripkovic, peró qui ho té més complicat és Antonio Bueno.

Tot dependrà de qui venci el duel entre Clay Tucker i Louis Bullock per decidir qui passa a semifinals, i sobretot qui esborra els fantasmes que han donat els dos conjunts aquest inici de temporada.

Bon bàsquet aquest cap de setmana a Bilbao! I sense els horaris impossibles de la NBA…

Sorteig de Champions

Curiosa imatge la del Barça… Estem tots pelant-nos de fred a Barcelona,  i als diaris, no fa més que aparèixer la imatge dels jugadors en banyador disfrutant de les platges del golf pèrsic.¡

I així és com la plantilla del Barça han sabut els emparallaments del sorteig de la Champions… Quina enveja!

Aquesta Champions sembla predestinada al morbo… La teoria de les pilotes calentes i fredes sembla confirmar-se en aquests sortejos tant motivadors.

El Barça ha tingut sort, molta sort. I li ha tocat el feble Stuttgart, que ja no és l’Stuttgart d’altres anys… Aquest ha perdut la capacitat golejadora de Mario Gomez, i l’estan trobant massa a faltar… Tot i comptar amb bons jugadors com: Marica, Progrebnyak, Cacau, Hitzlsperger,… El duel serà interessant perquè hi haurà el retrobament amb Alexander Hleb. Sorteig de morbo…

Menys sort ha tingut el Madrid, que li tocarà l’Olympique de Lió. A l’últim programa comentàvem que aquest Lió no és el d’altres anys, però igualment és un rival que sap jugar i que ja fa molts anys que funciona com un bloc. Cada any marxa alguna estrella, però sempre se les empesquen per suplir-la amb qualitat. L’estrella que va marxar l’any passat: Benzema… que ara juga al Madrid. Curiositats del sorteig…

El Sevilla per la seva banda, ha tingut una sort relativa, el CSKA de Moscou, és un equip que per nom no sembla que li hagi de fer por… Però són d’aquells rivals complicats de guanyar… El CSKA ha fet una bona lligueta prèvia, van ser capaços de passar per sobre del Wolfsburg, i són un bon bloc, però el Sevilla a priori és bastant superior.

El sorteig ha estat una suma de retrobaments… i el més morbós i esperat de tots és el retorn de Mourinho a Stamford Bridge! Chelsea-Inter… quin partidàs!

Però l’altre equip de Milà no es queda curt i s’emparellarà amb el Manchester United.

Quins vuitens de final ens esperen! Però ara que tenim la mel a la boca i tenim unes ganes boges de veure aquests partits la Uefa ens diu… espereu! Que fins els 16 de febrer… res de res…

Preparats pel clàssic!

Quan arriba aquest partit el món es paralitza… tot s’atura… i tot es centra en comprar entrades… comprar subscripcions de televisió de pagament… comprar entrades de cine on donguin el partit o reservar taula en un bar…

Demà serà un gran dia!

Emparallaments decidits de la Copa del Rei

El Barça d’enfrontarà a la Cultural Lleonesa. A l’Espanyol li ha tocat un rival difícil: el Getafe. El Madrid no hauria de tenir problemes amb l’Alcorcon. I, per últim, l’Atlètic de Madrid s’enfrontarà al Marbella… si Gil i Gil ressucités!! aish…

Pitoniso Albert Martínez i “el brujo” Víctor Sala

A l’últim programa criticàvem la capacitat del “pitoniso” Albert Martínez, membre d’A BARRACA, per a fer prediccions.

“És l’any del Liverpool” deia a cada edició… repetint-se fins a la sacietat.
També ens informava amb informació d’apassionat privilegiat que aquesta NBA la tornaria a guanyar els Boston Celtics.
A l’últim programa, quan posàvem en dubte la seva capacitat de predicció, en va fer una altre: Nadal guanyaria Roland Garros.

Doncs bé, el Liverpool no ha guanyat res i està en una situació econòmicament crítica…
Els Boston Celtics, van ser eliminats dels Play-off de la NBA pels Orlando Magic, i ara han hagut d’operar quirúrgicament a dues de les seves estrelles: Tony Allen i Kevin Garnett.
Per últim Rafa Nadal, eliminat de Roland Garros pel suec Soderling.
Balanç global 0 encerts de 3 intents. La veritat és que té més futur que Aramis Fuster.

Però aquesta crítica, legítima veient els resultats, no va només cap a ell. També va cap a mi, sí, jo també tinc tendències bocamolles, i se m’escapen prediccions tant desancertades com que Croàcia guanyaria el Mundial, o que Rússia guanyaria l’Eurocopa.

Però per si això no fos prou, l’últim programa estava confiat i vaig fer-ne dos, convençudíssim i amb vehemència:

Djokovic guanyarà el Roland Garros.
I lebron James portarà Cleveland a guanyar la NBA.

Resultat: Djokovic eliminat i Cleveland també eliminat.

Veient la nostra capacitat predictiva, estem proposant a la direcció de l’Ona de Sants de crear un nou programa:

Ens dedicaríem a buscar el futur en una pilota de futbol sala, a tirar les cartes de la NBA, a oscil•lar un pèndul acabat amb una pilota de golf, a llegir el poço de dóping de les begudes dels ciclistes…

Ho estic veient… Pitoniso Albert Martinez y el brujo Víctor Sala te desvelan tu futuro…

Cau un mite…

Cau un mite. El seu cabell engominat, les seves ulleres de mafiós, i la xuleria que el caracteritza… el feien un candidat perfecte… però ja no el vol ni el Reial Madrid.

Ell que es veia coronant Europa per segon any consecutiu.
Tenia un nom més celestial que terrenal… Cristiano dos Santos… que més es podia demanar per coronar-se Déu. Per si no fos prou, va viatjar a la ciutat santa, el vaticà. No feia falta fer cap pregària… ja es parlava a si mateix.

Es veia tant guapo i tant perfecte. Les empreses se’l rifaven per fer publicitat, ell que tant sols era un noi de l’illa de Madeira.

Les dones es tornaven boges al seu pas… a més d’una se li escapava la mà i li fotia la grapa al cul. A ell això li donava moral… però va arribar a un moment on les hamburgueses i la pluja de Manchester ja no li feien el pes. On va decidir, que era millor canviar d’aires… en concret aquest moment va ser al veure un noiet, que no passa el metro setanta, i que va marcar de cap imposant-se a les torres defensives i deixant estorat al seu porter.

A partir d’aquell moment va decidir agafar benzina, i com si d’un piròman es tractés, calcinar-ho tot. Va anar primer contra la tàctica i després ja es va acarnissar amb l’entrenador.
Això de fer autocrítica no va amb ell… els Déus són imprescindibles i intocables. Per sort per Ferguson, ja ha deixat clar que no sap que passarà l’any que ve… A ingressar diners a la caixa i a buscar més leones i menys cristianos.

Si no sabeu de que parlo no patiu… simplement és el tràiler més emocionant de la història. La pel.lícula: “Angels i Dimonis”, rodada a Roma. On l’equip que juga com els àngels s’ha imposat als diables vermells… o hauria de dir blancs??

L’Eurolliga a dia d’avui

El Regal Barça no coneixerà els seus rivals del Top 16 de l’Eurolliga fins dintre de 10 dies, però el que sí que ja sap és uns quants equips que no es trobarà…

Encara falta un partit perquè s’acabi la temporada regular, però com que ja sabem que el Barça és primer de grup al grup B, fem les nostres especulacions…

El sistema és complicadet però hi ha dos normes bàsiques:

No pots jugar contra equips que ja has jugat, o sigui del teu mateix grup.

I tampoc pots jugar al Top 16 contra equips de la teva mateixa lliga…

Per tant, el regal barça evita el panathinaikos grec i el montepaschi de siena, per haver jugat en el mateix grup.
També evita el CSKA de Moscou i el TAU, en ser primers de grup.

I finalment, també s’estalvia el Madrid, l’Unicaja i el DKV (si hi hagués miracle i passés al top 16), perquè tots tres són equips ACB.

Recapitulant, el Barça ha fet la seva feina durant la temporada regular de l’Eurolliga i ara en veu els fruits.

Els rivals més forts que es pot trobar són l’Olympiacos o el Maccabi. I només en pot trobar un d’ells. O sigui que si segueix amb el nivell de joc d’aquest Barça actual de Xavi Pasqual, no hauria de tenir problemes per accedir a la final four… Però per això encara queda molt.

El que s’ha complicat la vida exageradament és el Reial Madrid, que ahir va perdre contra l’AJ de Milà (70-61), fent que en el grup D 4 equips es disputin 3 places. O sigui que fins a l’últim minut, no sabrem que passarà. Qualsevol d’aquests quatre pot ser segon de grup o estar fora del Top 16. Emoció al màxim a l’Eurolliga! Com ha de ser…

I per últim, parlant d’equips que es compliquen la vida, toca parlar del DKV Joventut. La Penya, en un partit molt estrany, va deixar escapar la victòria contra un rival directe: l’Alba de Berlín. Tot i que va donar bones mostres de joc en moments concrets del partit, no va saber trobar el ritme, i l’encert anotador de Jakobsen i de l’Alba, en general, els va destrossar. Si a això li sumem que dos jugadors tan decisius com Mallet i Ricky Rubio van anotar només 5 punts, encara fa més mal.

El miracle que s’ha de donar perquè la Penya passi al Top 16, és que guanyi al camp del TAU (amb l’esperança que com que ja està classificat, com a primer virtualment, no hi hagi tanta tensió a Vitòria). I encara que s’aconsegueixi aquesta complicadíssima victòria, no està assegurat el passi. Sinó que s’haurà d’esperar que l’Alba de Berlín perdi a la seva pista contra un fluixissím Olimpia de Ljubljana (que ja no té la seva estrella- Ilievski) o esperar una caiguda estrepitosa del Fenerbahçe contra la Lottomatica per molts punts, i que la Penya el superi pel average.

O sigui, un autèntic miracle. Però a vegades aquestes coses passen. I més en un esport com el bàsquet, on absolutament tot és possible.

Molta sort a la Penya en aquesta jornada final… que la necessitarà! I molta sort al Barça en el sorteig, que em sembla que no la necessitarà, perquè amb la bona feina feta ja s’ha tret de sobre molts óssos durs de rossegar…

El Clàssic: BARÇA – MADRID

A BARRACA a l’Ona de Sants-Montjuïc. Divendres a les 22 hrs a www.onadesants.com

Demà podrem gaudir del Clàssic, en majúscules de la lliga espanyola. Un Clàssic!! Que ha trencat totes les previsions i pronòstics que es feien des de fa una setmana.

Fa una setmana, teníem un pla totalment diferent. Teníem un Madrid en crisi, encapçalat per un Schuster que demanava a crits a Mijatovic i Calderón que el fotessin al carrer. Un Madrid derrotat, amb moltíssimes baixes, que afrontava un partit complicadíssim però que el podria reenganxar a la lliga. A més, no hi tenia res a perdre i molt a guanyar, en la batalla moral BARÇA – MADRID.

Mijatovic i Calderón, varen fer cas als missatges que els hi enviava Schuster a les rodes de premsa, i el van destituir pagant l’any i mig que li quedava de contracte. Schuster, així, es deslliurava d’un equip mal planificat, un vestuari conflictiu i d’una directiva que té data de caducitat.

Com a substitut han posat Juande Ramos, un entrenador que acaba de ser acomiadat del Tottenham, un equip que li ha donat tots els milions que ha volgut per confeccionar una plantilla a la seva manera… I el resultat ha estat pèssim… 2 punts en 8 partits… el pitjor començament de Lliga dels Spurs desde 1912. Va marxar amb les butxaques plenes i amb la intenció de fer un any sabàtic, però la mala situació del Madrid ha precipitat els esdeveniments i ara serà un pedaç fins a l’estiu.

El primer partit va ser de Juande a la banqueta va ser una victòria contundent contra el Zenit de Sant Petesburg al Bernabéu. Una victòria que ha donat ales a l’optimisme i ha desfermat l’eufòria a madrid. I sinó em creieu només cal veure certes portades durant aquesta setmana.

La situació ha millorat pel Barça. El ressentiment pel record de l’últim 4-1, la derrota contra el Xakhtar d’aquest dimecres i la desconeixença de quin tipus de joc farà aquest nou Madrid, fan que aquest partit se’l prenguin més seriosament i se’l plantegin de forma més correcta.

Si hagués vingut un Madrid que coneixíem, amb Schuster fent-se la víctima dient que és impossible guanyar a Barcelona, i amb un Barça jugant tant bé com està jugant… L’eufòria s’hauria desfermat; i ens prendríem el partit de manera menys seriosa.

Ara el combat anímic és més igualat i això facilita les coses al rival superior futbolísticament, doncs no hauran de lluitar contra un equip ferit moralment.

No serà un partit fàcil per cap dels dos, però el que està segur és que hi haurà moltíssima lluita i emoció.

Actualització:

http://www.youtube.com/watch?v=QPbX4ZvISWE