Crisi als mitjans? ah… no… Mundial!

Qué passarà la setmana que ve?? Que faran els periodistes esportius?

És la fi del món! És una hecatombe! Pobre gent… tots a l’atur…

Que farà tota aquesta gent quan no pugui parlar amb Agustí benedito, Sandro Rosell, Marc Ingla o Jaume Ferrer??

Les graelles de les teles i les ràdios quedaràn buides… hi haurà silenci… i a les teles tornarem a veure la carta de ajuste…

Barça tv deixarà d’emetre i donarà la senyal de Televisió del Besós…

Mundo deportivo canvarià de nom i es dirà Mundo econòmico i l’sport passarà a dir-se Conomia…

A veure…

Mitjans en general! Està bé informar… i està millor fer debats i entrevistes que és verdaderament on es coneixen els projectes… però fa falta dedicar 20 debats als candidats en 3 dies?? Ja sé que serà un president escollit per 6 anys… però

Dilluns a catalunya ràdio, Dimarts 59 segons a La2, ahir 8tv i rac1, avui al matí a comradio i a la nit a tv3…

(sense contar els de divendres passat a l’ateneu barcelones i colegi enginyers)

Què fareu a partir de diumenge quan s’acabin  les eleccions?

Sort que ara arriba el Mundial de Sud-àfrica per salvar-vos.

No farà falta canvis de nom als diaris, ni silenci a les ràdios, ni la anyorada carta de ajuste a les teles.

Sinó que ja tenim nou material… I avui Márquez ja ha començat a posar carn a la graella… marcant en el partit inaugural del Mundial de Sud-Àfrica, que enfrontava Mèxic amb Sud-àfrica.

Quina sort heu tingut… companys periodistes… que l’esport no s’atura… i el Mundial ja ha començat…

Ja em veia una setmana més aguantant en Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer una setmana més.

El morbós sorteig de quarts de final de la Champions

Primer de tot, i abans que se’m oblidi… felicitats a tots els joseps, peps, pepes, josefines,…

Però sobretot, avui 19 de març, felicitats a Pep Guardiola… no per haver estat elegit català de l’any, ni perquè avui sigui el seu sant… felicitats perquè al sorteig de la Champions ha evitat equips que haguessin pogut posar les coses molt complicades al Barça com són el Manchester United i l’Inter de Milà.

L’Arsenal és un gran rival. Un equip creatiu i jove que està rendint a un nivell per sobre de les expectatives. Després que aquest estiu  marxés un davanter com Adebayor,  l’Arsenal no el va suplir amb cap gran nova incorporació… i tot i així continuen tirant del carro.

Van tercers a la Premier League anglesa, empatats amb el segon classificat (el Chelsea). I a la champions han passat a quarts després d’eliminar el Porto.

Gerard Piqué avui feia unes declaracions on especificava que “l’estil de l’Arsenal els beneficiava perquè és un equip que no només pensa en defensar.” D’altra banda també ha recalcat que són “un rival duríssim”.

Per tant, Arsenal –Barça es disputarà el 31 de Març és una gran ocasió per fer una escapada a Londres i gaudir de bon futbol!

Els sortejos sempre es poden mirar des de molts prismes diferents i sempre els hi pots veure un morbo diferent. Però es que ha cada sorteig hi veiem cosetes…

Per exemple:

• Feia uns quants anys que 2 equips francesos no arribaven a quarts de final, doncs en aquesta ocasió, els dos s’enfrontaran. Lió contra Girondins de Bordeus. L’emperador del futbol francés dels últims anys contra la sensació del moment. Un bon partit que ens assegura una cosa… hi haurà equip francés a les semifinals!
• Un altre partit amb morbo: Inter de Milà – CSKA de Moscou. A priori sembla que no tinguin massa relació… no s’han enfrontat a la història recent… semblava molt més morbós el Chelsea-Inter de l’anterior eliminatòria on Mourinho tornava a Stamford Bridge. Però el protagonista en aquí és un altre: és Roman Abramovich… no dirigeix el CSKA (perquè la UEFA no deixa a una persona controlar 2 equips de futbol al mateix temps…) però la seva empresa petrolífera curiosament hi posa molts (molts) diners. Ja seria curiós que l’entrenador que no li va donar la Champions a Abramovich, li prengués la possibilitat de guanyar-la derrotant els seus equips (Chelsea i Cska de Moscou).
• Una altre eliminatòria ha estat Bayern de Munic – Manchester United. Tot un partidàs europeu, gairebé un clàssic. De molt bell record per als aficionats al futbol… i sinó només fa falta recordar la gran final que es va viure al Camp Nou. On el Manchester va remontar un 0 a 1 en els dos minuts finals.

Hi hagi morbo o no, després de cada sorteig sempre trobem relacions curioses,…

Per cert, el capità de l’Arsenal és Cesc Fàbregas ex-jugador del Barça i possible fitxatge de cara a la pròxima temporada…

No hace falta que digas nada más…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Copa del rei de bàsquet: BILBAO 2010

Després del “showtime” de la setmana passada a Dallas, on vàrem poder disfrutar dels ALL-STARS de la NBA. Aquesta setmana comença el mini-showtime que tenim aquí organitzat: la copa del rei de bàsquet.

Tot i aixó… s’organitza a Bilbao, i sent com són els de  Bilbao, la cosa havia de ser gran! I així serà: la copa del rei del 2010 serà gegant, perquè s’organitza al recinte més gran de la historia de la Copa del Rei: el Bizkaya Arena amb 15.091 espectadors, i a més, serà retransmesa a més de 40 paisos per televisió. I fins i tot, s’organitza un festival de música paralel que es diu San Miguel Music Festival, on toquen grups com “Betagarri” i “La habitación roja”.

En showtime sí que no arribem a l’alçada de les sabates als nord-americans, però aquest any será grande, grande Bilbao style. Del que sí que no ens podem queixar és de nivell de bàsquet i d’intensitat de joc que aixó sí que a la ACB en tenen i molt.

Tenim un barça estel.lar que és el clar favorit per a endur-se la competició. Tot i que ahir va patir, 77 a 72 contra el Cajasol de Sevilla, allà hi havien les estrelles per solucionar els problemes: sobretot Juan Carlos Navarro i Pete Mickeal.

Doncs el Regal Barça ja ha passat a semifinals on s’enfrontarà amb el  PowerVLC Electronics Valencia, que ahir es va classificar guanyant 75 a 73 al ASEFA estudiantes.

Abans d’aquesta semifinal, avui hi ha més partits. Ja s’han enfrontat el Bilbao Bizkaia contra el Caja Laboral de Vitoria. Partit amb molt de morbo entre dos equips bascos. I s’està disputant en aquests moments un partidàs entre la Penya i el Madrid, que tot i ser conjunts fortíssims no estan passant pel millor moment de la temporada, amb un Madrid irregular i una Penya amb forces baixes.

Per sort, Sito Alonso recupera a Henk Norel i sembla que també a Tripkovic, peró qui ho té més complicat és Antonio Bueno.

Tot dependrà de qui venci el duel entre Clay Tucker i Louis Bullock per decidir qui passa a semifinals, i sobretot qui esborra els fantasmes que han donat els dos conjunts aquest inici de temporada.

Bon bàsquet aquest cap de setmana a Bilbao! I sense els horaris impossibles de la NBA…

Preparats pel clàssic!

Quan arriba aquest partit el món es paralitza… tot s’atura… i tot es centra en comprar entrades… comprar subscripcions de televisió de pagament… comprar entrades de cine on donguin el partit o reservar taula en un bar…

Demà serà un gran dia!

A part d’espia, mentider!

Us enrecordeu del cas d’espionatge a can Barça?? Si home… aquell en que el director general del club va manar investigar a 4 vicepresidents… Si aquell que segons paraules de Joan Oliver va ser una “auditoria de seguretat” per protegir als possibles futurs candidats a la presidència del Barça…

Doncs avui surt publicat “El Periòdico de Catalunya” i a “La Vanguardia” que aquestes investigacions/espionatge/auditoria de seguretat no fan cap referència a la seguretat dels vicepresidents. Sinó que es centren en aspectes empresarials i patrimonials d’aquests 4 vicepresidents: Joan Boix, Jaume Ferrer, Rafael Yuste i Joan Franquesa. I en aquests informes també es detallen qüestions judicials.

A part d’això, també hi ha moltes irregularitats i dades obsoletes…

Joan Oliver va mentir, i no una sinó dues vegades… I si amb una ja li exigiem la dimissió ara li tornem a exigir. No són maneres ni de tractar així a directius ni de menysprear d’aquesta forma la intel·ligència dels socis.

Per cert, recordar que aquests informes ha quedat demostrat que tenien una voluntat electoral única i exclusivament, i s’han finançat amb diners dels socis…  i que se sàpiga han costat 56.000 euros. (això no és un soparet que es paga amb la VISA del Club, això és un escàndol majúscul).

No m’interessa per res el contingut ni el que diu de cada vicepresident, no trobo ètic aquest espionatge sense consentiment, ni les maneres de fer de la Junta Directiva del Barça… Joan Oliver… menys xiular la pantera rosa i més transparència!

Barçagate!

Vergonyós! Per molt que Joan Oliver vulgui excusar-se el que ha fet mereix la seva dimissió directa… Joan Oliver va manar espiar a 4 vicepresidents del Barça: Joan Boix, Jaume Ferrer, Rafael Yuste i Joan Franquesa.

L’únic que sabia que estaven controlant la seva activitat financera va ser Joan Franquesa, que va ser qui va demanar que es miressin els comptes i els draps bruts dels diferents vicepresidents, per saber qui estava més “net” de cara a ser el delfí de Joan Laporta.

Aquesta operació d’investigació/espionatge només la coneixia Joan franquesa (un dels investigats), Joan Oliver (cap de comunicació, que és el que va encarregar l’estudi) i “metodo 3”, que és la empresa que va investigar les activitats empresarials, econòmiques, el patrimoni i la situació judicial i fiscal dels quatre investigats.

Joan Laporta no en tenia coneixement! Com pot ser que un treballador del club investigui els seus superiors sense consultar-ho? I a més gastant diners del club, o sigui patrimoni dels socis!

Pitoniso Albert Martínez i “el brujo” Víctor Sala

A l’últim programa criticàvem la capacitat del “pitoniso” Albert Martínez, membre d’A BARRACA, per a fer prediccions.

“És l’any del Liverpool” deia a cada edició… repetint-se fins a la sacietat.
També ens informava amb informació d’apassionat privilegiat que aquesta NBA la tornaria a guanyar els Boston Celtics.
A l’últim programa, quan posàvem en dubte la seva capacitat de predicció, en va fer una altre: Nadal guanyaria Roland Garros.

Doncs bé, el Liverpool no ha guanyat res i està en una situació econòmicament crítica…
Els Boston Celtics, van ser eliminats dels Play-off de la NBA pels Orlando Magic, i ara han hagut d’operar quirúrgicament a dues de les seves estrelles: Tony Allen i Kevin Garnett.
Per últim Rafa Nadal, eliminat de Roland Garros pel suec Soderling.
Balanç global 0 encerts de 3 intents. La veritat és que té més futur que Aramis Fuster.

Però aquesta crítica, legítima veient els resultats, no va només cap a ell. També va cap a mi, sí, jo també tinc tendències bocamolles, i se m’escapen prediccions tant desancertades com que Croàcia guanyaria el Mundial, o que Rússia guanyaria l’Eurocopa.

Però per si això no fos prou, l’últim programa estava confiat i vaig fer-ne dos, convençudíssim i amb vehemència:

Djokovic guanyarà el Roland Garros.
I lebron James portarà Cleveland a guanyar la NBA.

Resultat: Djokovic eliminat i Cleveland també eliminat.

Veient la nostra capacitat predictiva, estem proposant a la direcció de l’Ona de Sants de crear un nou programa:

Ens dedicaríem a buscar el futur en una pilota de futbol sala, a tirar les cartes de la NBA, a oscil•lar un pèndul acabat amb una pilota de golf, a llegir el poço de dóping de les begudes dels ciclistes…

Ho estic veient… Pitoniso Albert Martinez y el brujo Víctor Sala te desvelan tu futuro…

Cau un mite…

Cau un mite. El seu cabell engominat, les seves ulleres de mafiós, i la xuleria que el caracteritza… el feien un candidat perfecte… però ja no el vol ni el Reial Madrid.

Ell que es veia coronant Europa per segon any consecutiu.
Tenia un nom més celestial que terrenal… Cristiano dos Santos… que més es podia demanar per coronar-se Déu. Per si no fos prou, va viatjar a la ciutat santa, el vaticà. No feia falta fer cap pregària… ja es parlava a si mateix.

Es veia tant guapo i tant perfecte. Les empreses se’l rifaven per fer publicitat, ell que tant sols era un noi de l’illa de Madeira.

Les dones es tornaven boges al seu pas… a més d’una se li escapava la mà i li fotia la grapa al cul. A ell això li donava moral… però va arribar a un moment on les hamburgueses i la pluja de Manchester ja no li feien el pes. On va decidir, que era millor canviar d’aires… en concret aquest moment va ser al veure un noiet, que no passa el metro setanta, i que va marcar de cap imposant-se a les torres defensives i deixant estorat al seu porter.

A partir d’aquell moment va decidir agafar benzina, i com si d’un piròman es tractés, calcinar-ho tot. Va anar primer contra la tàctica i després ja es va acarnissar amb l’entrenador.
Això de fer autocrítica no va amb ell… els Déus són imprescindibles i intocables. Per sort per Ferguson, ja ha deixat clar que no sap que passarà l’any que ve… A ingressar diners a la caixa i a buscar més leones i menys cristianos.

Si no sabeu de que parlo no patiu… simplement és el tràiler més emocionant de la història. La pel.lícula: “Angels i Dimonis”, rodada a Roma. On l’equip que juga com els àngels s’ha imposat als diables vermells… o hauria de dir blancs??

Després de la decepció a la Final Four… preparem el demà!

Avui també fem programa!! Encara que sigui pont… hi ha tanta teca esportiva que no ens en podiem estar.

A les 22 hrs a www.onadesants.com o 94.6 de la FM.

I per preparar el clàssic de demà… Cançó dels “Buhos” en homenatge a Messi. Si us agraden, tenen més versions futbolístiques a www.buhosrock.com