Crisi als mitjans? ah… no… Mundial!

Qué passarà la setmana que ve?? Que faran els periodistes esportius?

És la fi del món! És una hecatombe! Pobre gent… tots a l’atur…

Que farà tota aquesta gent quan no pugui parlar amb Agustí benedito, Sandro Rosell, Marc Ingla o Jaume Ferrer??

Les graelles de les teles i les ràdios quedaràn buides… hi haurà silenci… i a les teles tornarem a veure la carta de ajuste…

Barça tv deixarà d’emetre i donarà la senyal de Televisió del Besós…

Mundo deportivo canvarià de nom i es dirà Mundo econòmico i l’sport passarà a dir-se Conomia…

A veure…

Mitjans en general! Està bé informar… i està millor fer debats i entrevistes que és verdaderament on es coneixen els projectes… però fa falta dedicar 20 debats als candidats en 3 dies?? Ja sé que serà un president escollit per 6 anys… però

Dilluns a catalunya ràdio, Dimarts 59 segons a La2, ahir 8tv i rac1, avui al matí a comradio i a la nit a tv3…

(sense contar els de divendres passat a l’ateneu barcelones i colegi enginyers)

Què fareu a partir de diumenge quan s’acabin  les eleccions?

Sort que ara arriba el Mundial de Sud-àfrica per salvar-vos.

No farà falta canvis de nom als diaris, ni silenci a les ràdios, ni la anyorada carta de ajuste a les teles.

Sinó que ja tenim nou material… I avui Márquez ja ha començat a posar carn a la graella… marcant en el partit inaugural del Mundial de Sud-Àfrica, que enfrontava Mèxic amb Sud-àfrica.

Quina sort heu tingut… companys periodistes… que l’esport no s’atura… i el Mundial ja ha començat…

Ja em veia una setmana més aguantant en Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer una setmana més.

El morbós sorteig de quarts de final de la Champions

Primer de tot, i abans que se’m oblidi… felicitats a tots els joseps, peps, pepes, josefines,…

Però sobretot, avui 19 de març, felicitats a Pep Guardiola… no per haver estat elegit català de l’any, ni perquè avui sigui el seu sant… felicitats perquè al sorteig de la Champions ha evitat equips que haguessin pogut posar les coses molt complicades al Barça com són el Manchester United i l’Inter de Milà.

L’Arsenal és un gran rival. Un equip creatiu i jove que està rendint a un nivell per sobre de les expectatives. Després que aquest estiu  marxés un davanter com Adebayor,  l’Arsenal no el va suplir amb cap gran nova incorporació… i tot i així continuen tirant del carro.

Van tercers a la Premier League anglesa, empatats amb el segon classificat (el Chelsea). I a la champions han passat a quarts després d’eliminar el Porto.

Gerard Piqué avui feia unes declaracions on especificava que “l’estil de l’Arsenal els beneficiava perquè és un equip que no només pensa en defensar.” D’altra banda també ha recalcat que són “un rival duríssim”.

Per tant, Arsenal –Barça es disputarà el 31 de Març és una gran ocasió per fer una escapada a Londres i gaudir de bon futbol!

Els sortejos sempre es poden mirar des de molts prismes diferents i sempre els hi pots veure un morbo diferent. Però es que ha cada sorteig hi veiem cosetes…

Per exemple:

• Feia uns quants anys que 2 equips francesos no arribaven a quarts de final, doncs en aquesta ocasió, els dos s’enfrontaran. Lió contra Girondins de Bordeus. L’emperador del futbol francés dels últims anys contra la sensació del moment. Un bon partit que ens assegura una cosa… hi haurà equip francés a les semifinals!
• Un altre partit amb morbo: Inter de Milà – CSKA de Moscou. A priori sembla que no tinguin massa relació… no s’han enfrontat a la història recent… semblava molt més morbós el Chelsea-Inter de l’anterior eliminatòria on Mourinho tornava a Stamford Bridge. Però el protagonista en aquí és un altre: és Roman Abramovich… no dirigeix el CSKA (perquè la UEFA no deixa a una persona controlar 2 equips de futbol al mateix temps…) però la seva empresa petrolífera curiosament hi posa molts (molts) diners. Ja seria curiós que l’entrenador que no li va donar la Champions a Abramovich, li prengués la possibilitat de guanyar-la derrotant els seus equips (Chelsea i Cska de Moscou).
• Una altre eliminatòria ha estat Bayern de Munic – Manchester United. Tot un partidàs europeu, gairebé un clàssic. De molt bell record per als aficionats al futbol… i sinó només fa falta recordar la gran final que es va viure al Camp Nou. On el Manchester va remontar un 0 a 1 en els dos minuts finals.

Hi hagi morbo o no, després de cada sorteig sempre trobem relacions curioses,…

Per cert, el capità de l’Arsenal és Cesc Fàbregas ex-jugador del Barça i possible fitxatge de cara a la pròxima temporada…

No hace falta que digas nada más…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Copa del rei de bàsquet: BILBAO 2010

Després del “showtime” de la setmana passada a Dallas, on vàrem poder disfrutar dels ALL-STARS de la NBA. Aquesta setmana comença el mini-showtime que tenim aquí organitzat: la copa del rei de bàsquet.

Tot i aixó… s’organitza a Bilbao, i sent com són els de  Bilbao, la cosa havia de ser gran! I així serà: la copa del rei del 2010 serà gegant, perquè s’organitza al recinte més gran de la historia de la Copa del Rei: el Bizkaya Arena amb 15.091 espectadors, i a més, serà retransmesa a més de 40 paisos per televisió. I fins i tot, s’organitza un festival de música paralel que es diu San Miguel Music Festival, on toquen grups com “Betagarri” i “La habitación roja”.

En showtime sí que no arribem a l’alçada de les sabates als nord-americans, però aquest any será grande, grande Bilbao style. Del que sí que no ens podem queixar és de nivell de bàsquet i d’intensitat de joc que aixó sí que a la ACB en tenen i molt.

Tenim un barça estel.lar que és el clar favorit per a endur-se la competició. Tot i que ahir va patir, 77 a 72 contra el Cajasol de Sevilla, allà hi havien les estrelles per solucionar els problemes: sobretot Juan Carlos Navarro i Pete Mickeal.

Doncs el Regal Barça ja ha passat a semifinals on s’enfrontarà amb el  PowerVLC Electronics Valencia, que ahir es va classificar guanyant 75 a 73 al ASEFA estudiantes.

Abans d’aquesta semifinal, avui hi ha més partits. Ja s’han enfrontat el Bilbao Bizkaia contra el Caja Laboral de Vitoria. Partit amb molt de morbo entre dos equips bascos. I s’està disputant en aquests moments un partidàs entre la Penya i el Madrid, que tot i ser conjunts fortíssims no estan passant pel millor moment de la temporada, amb un Madrid irregular i una Penya amb forces baixes.

Per sort, Sito Alonso recupera a Henk Norel i sembla que també a Tripkovic, peró qui ho té més complicat és Antonio Bueno.

Tot dependrà de qui venci el duel entre Clay Tucker i Louis Bullock per decidir qui passa a semifinals, i sobretot qui esborra els fantasmes que han donat els dos conjunts aquest inici de temporada.

Bon bàsquet aquest cap de setmana a Bilbao! I sense els horaris impossibles de la NBA…

Vancouver i AllStar

Aquest cap de setmana l’activitat esportiva es centra en dos punts de Nord-Amèrica. I curiosament, la principal protagonista és la neu. A un lloc perquè n’hi ha massa i a l’altre perquè n’hi ha massa poca.

 La primera és Vancouver, on aquesta matinada comencen els Jocs Olímpics d’Hivern. Però durant tota la setmana, la protagonista a la premsa era l’escassetat de neu, es parlava de si hi hauria prou neu i sobretot de quina imatge donaria el Canadà de cara a captar turistes esquiadors. Bé, aquesta urgència informativa va provocar l’actuació política immediata de les autoritats canadenques i no es van fer esperar les imatges de camions i els helicòpters transportant neu d’altres parts del canada.

 Doncs bé, tot i la pluja i les altes temperatures (per ser el canadà), els Jocs sembla que es podràn disputar sense cap tipus d’incident…

 Ara amb el problema de la neu solucionat, en principi, se’ls hi planteja un altre. Les filtracions mitjançant les xarxes socials… Ahir ja va sortir publicat a twitter fotos dels assajos de la cerimònia d’inauguració, que es durà a terme avui a la matinada. Han aconseguit que els usuaris les despengessin… però tot i així ja hi ha hagut mitjans que les han publicat.

 I a part d’això, també s’ha filtrat una altra primícia… Es veu que aquest any a Vancouver han volgut ser innovadors i en comptes d’un paveter, n’hi haurà tres! Avui encendran el principal a la cerimònia. I demà n’encendran un altre a Whistler i més endavant… (ves a saber si serà a la clausura) n’encendran un altre a la plaça Jack Poole de Vancouver… Que curiosament té un quadrat de lona blanca de 12 metres d’alçada que ho tapa… llàstima que els operaris que hi treballen, el primer dia es van topar amb uns periodistes i els hi van preguntar on era el paveter… Si és que en aquesta societat de la informació en que vivim … no hi ha secrets.

 I el que tampoc és secret és que a Dallas aquest cap de setmana tenim una altra gran notícia. I no és només perquè estigui nevant a Dallas, TEXAS! Sinó que hi haurà participació catalana al ALL-STARS i serà amb presència doble… per part dels germans gasol!

I love this game!

Sergio Sánchez i el Dakar

Sensacions contràdictories amb Sergio Sánchez. Per una banda tristesa perquè un jugador de futbol hagi de deixar tant jove, la seva professió. I per l’altre alegria, i ho comentava el mateix jugador, que les famílies de Dani Jarque i d’Antonio Puerta donarien el que sigui perquè s’haguéssin detectat els seus problemes de cor abans que fos massa tard. Per desgràcia aquests 2 jugadors ja no ens acompanyen.

Sergio Sánchez ha tingut més sort, i ell n’és el primer conscient, però que et diguin amb 23 anys que t’has de retirar… ha de fotre i molt!

Ahir, el cardiòleg barceloní: Artur Evangelista Masip va confirmar els pitjors presagis i va ratificar el diagnòstic dels serveis mèdics del club sevillà. O sigui, que el jugador s’ha de retirar. Si bé és cert, que segons recull l’ABC de Sevilla, Sergio Sánchez es pot operar (en una operació complicada però no d’alt risc), perquè els seus problemes de cor no vagin a més.

Desitgem tot el millor a Sergio Sánchez!

Que per cert, ara està per aquí Barcelona, envoltat dels seus familiars i amics.

Canviem radicalment de tema, i parlem del Dakar. Un Dakar que és menys Dakar. (M’explicaré) Això que sigui a sud-amèrica és com beure un cafè descafeïnat o una cervesa sense alcohol, no té l’essència que hauria de tenir. I per desgràcia, per motius de seguretat, totalment comprensibles, ens hi haurem d’anar acostumant.

I a part d’això, en clau catalana també és menys Dakar perquè la presència dels corredors catalans ha estat important, però no decisiva (com ens tenien acostumats).

Nani Roma va abandonar molt d’hora i Marc Coma ha tingut uns arbitratges molt estranys per part de l’organització que fan una mica de pudor a sucarrim. Tot i aixó, ha fet curses estel·lars com sempre i sempre ha estat entre els capdavanters de la cursa.

Qui sí que ha tingut un bon Dakar és Carlos Sainz. Però no sense problemes…  el seu company d’equip (Nasser Al-Attiyah) fins i tot li ha donat cops per avançar-lo en l’accidentada cursa de divendres. I per cert, el company no s’ha disculpat i ha dit que ho vol donar tot per guanyar.

Deu n’hi do quina poca esportivitat hi ha a aquest Dakar entre Al-Attiyah i Cyril Despres!

Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

Preparats pel clàssic!

Quan arriba aquest partit el món es paralitza… tot s’atura… i tot es centra en comprar entrades… comprar subscripcions de televisió de pagament… comprar entrades de cine on donguin el partit o reservar taula en un bar…

Demà serà un gran dia!

Copa del Rei

Tot i que sigui a dues rondes, aquesta Copa del Rei ha donat moltes sorpreses…

Hi ha molts equips de Primera que han caigut; alguns de forma penosa contra rivals de categories inferiors (com el Madrid o l’Athletic de Bilbao), d’altres han caigut de forma més lluitada contra rivals més similars a ells (Espanyol o Xerez).

És curiós que després de la crítica dels clubs grans: de fer les eliminatòries a doble partit, hi hagi tantes sorpreses. Almería, Espanyol, Valladolid, Athletic de Bilbao, Saragossa, Sporting, Tenerife, Xerez són equips de Primera que han quedat eliminats de la Copa del Rei…

En aquests moment, és quan entrenadors directius, jugadors… articulen aquell doble discurs sensacional! “Així ens podrem centrar més en la lliga…”.

Aquest discurs són excuses de mal pagador… Si de debò el que volies era centrar-te en la lliga, perquè participes a la Copa?

És normal que no es reconegui que és un petit fracàs… com a humans, és normal que busquem excuses per no sentir-nos tant culpables… i aquesta té part de veritat…

Però estic segur que els aficionats del Madrid no estaran precisament pensant “Què bé! ens centrarem a la lliga”, sinó que preferirien somiar en el possible triplet.

La Copa serveix a molts equips per fer que una temporada sigui especial i recordada. Tots els pericos (i no pericos) recorden la temporada on Tamudo va prendre-li la pilota a a Toni i els va fer guanyar la final…

I no només pot ser recordada per guanyar-la… Per l’Alcorcón és una de les temporades més importants de la seva història (i sobretot la més mediàtica).

Ara ens toca esperar al sorteig i a veure si hi hauran més sorpreses a les eliminatòries… segur que sí! I aixó és el que dóna vida al futbol i a la Copa del Rei…

Tot i que era millor la Copa a una sola ronda, si hi ha sorpreses així… continuarà mantenint l’essència.

 

El programa 100

Hola,

Si voleu descarregar-vos el programa 100, ho podeu fer a través d’aquest link:

http://www.megaupload.com/?d=W7JUFGZD

A partir d’ara anirem penjant els links perquè us els pogueu descarregar en podcast.