Pocchettino i Guardiola s’assemblen. Són dues persones reflexives, respectuoses, que dóna gust escoltar a les rodes de premsa. No dónen titulars i són menys atractius per la premsa, però això va en favor de la seva persona i del club que representen.

M’agrada el futbol que promouen. Un futbol basat en jugadors de la casa, amb ganes de tenir la pilota i tractar-la bé, començant a construir l’atac a partir d’una bona defensa…

M’agrada veure dues persones amb sentit comú, que alaben els seus futbolistes quan ho fan bé, i quan ho fan malament no ho esbomben a la roda de premsa.

M’agrada que hi hagi persones íntegres que transmeten valors dirigint joves amb molts diners.

Però no m’agrada el tema de les renovacions. Em cansa.

M’agrada que la gent es preocupi perquè té un bon entrenador, i vol que continuï, però no m’agrada com ens venen les renovacions a la premsa (més aviat pressió que no informació).

Guardiola i Pocchettino, en això no s’assemblen, un no en vol parlar fins a final de temporada i l’altre ja ha dit que firmaria el que fos perquè vol continuar. Però els mitjans hem d’aprendre a respectar… igual que fan ells a qualsevol roda de premsa. I per tant, no s’ha de voler centrar el debat ni crear una preocupació per als aficionats. Guardiola i Pocchettino són prou llestos per decidir el seu futur, i ells sabràn si volen continuar o deixar-ho en aquest nivell tant alt.

Només els hi podem oferir Respecte… el mateix que ens ofereixen i ens agrada tant de les seves rodes de premsa.

Pedraza va jugar amb el Barça (on va guanyar lliga i copa), amb el Vila-Real (quan encara estava a la Segona Divisió), amb el Mallorca i, finalment es va retirar al Sóller.
Després de retirar-se, va seguir lligat al món del fútbol i es va dedicar a entrenar les categories inferiors del Barça, l’Espanyol i el Vila-Real. També va entrenar l’Iraklis grec, l’Atletic Balears, i va deixar les banquetes amb l’Hospitalet.

Mai és bona data per morir (i menys quan només es tenen 48 anys), però a Àngel Pedraza la mort el va agafar massa d’hora.
Com a mínim, hauria d’haver vist el que passarà demà dilluns.

Ell va ser un símbol i un referent del que ha estat la Masia i el treball amb el futbol base. Aquesta filosofia de cuidar la “pedrera” per tal de poder aconseguir èxits amb gent que conegui bé el club, no crear mercenaris, sinó que a base del treball de molts anys poder aconseguir jugadors que defensin el club que els ha format amb una especial dedicació.
És injust que Ángel Pedraza no pugui veure un dels èxits més grans del futbol recent, com és que 3 jugadors formats a les categories inferiors del Barça estiguin disputant-se ser Pilota d’Or.

Pedraza es mereixia veure Messi, Xavi o Iniesta aixecant el trofeu a millor jugador del món.

Una abraçada ben forta a la famíla de Pedraza, en aquests moments tant durs, i que sàpiguen que quan demà a la tarda Xavi, Messi, o Iniesta aixequin la Pilota d’Or serà un homenatge a Àngel Pedraza, i tots aquells que han dedicat esforços a apostar per la cantera i el talent dels joves.

Tal com publica avui Emilio Pérez de Rozas, a “El Periodico”, els clubs de Primera i Segona ja estan començant a pensar que faran al 2015 quan vencin els contractes actuals i els clubs ja puguin negociar conjuntament els seus drets de televisió.

Actualment el conjunt d’equips de Primera cobren menys de 700 milions d’euros (mentre que la lliga italiana ja gairebé arriba als 1000).

La novetat és la proposta del Reial Madrid, i que està acceptada pel Barça, en la que els dos grans es reduïrien el percentatge que cobren (actualment un 41%) al 34% a la temporada 2015/16… però això no vol dir que passessin a cobrar menys, doncs estan convençuts que els ingressos televisius al 2015 seran molt superiors.

El principi d’acord reduiria la grandiosa diferència que hi ha entre els ingressos dels equips (de 12 a 1) a 8 a 1. Que aniria molt en favor del futbol i que hi hagués més competència a la lliga, com hem comentat diverses vegades que passa a la Premier. (i és que tots passarien dels 20 milions d’euros anuals).

Però aquesta proposta no té de moment l’aprovació de Athletic, Sevilla, Espanyol i Villarreal, perquè creuen que podrien guanyar més negociant els contractes de forma individual…

La proposta crec que va en la bona direcció, doncs segurament afavoriria als equips petits, que normalment tenen problemes en vendre els seus drets… La premier així ho demostra però és normal que hi hagin alguns recels veient que la proposta ve de Barça i Madrid… Tot i així també s’està parlant de que quedi escrit que cap equip pot cobrar menys el 2015 que al 2014… així com intentar que els clubs de segona pugin els ingressos de tv i es crei una borsa d’ajuda als equips històrics de primera que baixin a segona perquè no entrin en bancarrota…

Tot això semblen molt bones intencions, i millors paraules…

Ara fa falta negociació perquè abans del 19 de novembre s’arribi a l’acord per fer que la lliga espanyola sigui més competitiva i es converteixi verdaderament en  la millor lliga del món.

I després del Tastet que va ser la Supercopa d’espanya, aquest cap de setmana ja ha començat la competició oficial.

Els favorits continuen sent els mateixos:

-       En primer lloc, un Regal Barça intractable a la Supercopa i que, ja jugat el primer partit  de lliga, segueix demostrant que està a un nivell per sobre de la resta. I amb retocs mínims: tant sol el fitxatge de Perovic.

-       En segon lloc, el vigent campió de l’ACB, el Caja Laboral Baskonia. Que tot i reforçar-se amb Pietrus i Haislip, segur que acusarà i molt la falta de Tiago Splitter (ara als San Antonio Spurs).

-       Finalment, el Reial Madrid d’Ettore Messina, que afronta aquest segon any amb la pressió d’aconseguir títols, s’ha tornat a reforçar a cop de talonari amb jugadors com Clay Tucker, Sergio Rodríguez i Carlos Suárez.

En una altra lliga…

… se situen equips com el DKV Joventut, que han tingut baixes molt importants que no han sabut substituir. I és que un històric de l’ACB com la Penya està en hores baixes i amb molt poques possibilitats d’afrontar la competició amb garanties. Sense Tripkovic, sense Bogdanovic, sense Tucker… i amb les úniques incorporacions de renom de Will McDonald (que en 2 dies fa 31 anys) i Jordi Trias (que fa dos temporades que no juga regularment) no semblen opcions fermes per ser competitius. Tant de bo m’equivoqui…

Per la seva banda, l’Assignia Manresa continua amb la seva lliga: la de la permanència amb el pressupost més baix de l’ACB.  Els de Ponsarnau continuen fent el miracle al Bages temporada rere temporada… I aquest any no creiem que sigui una excepció. El Manresa és una prova que les coses ben fetes donen bons fruits: donar continuitat a un bon equip técnic, ser conscient de les teves limitacions i fitxar amb seny, estudiar molt bé al mercat estant ben atent als jugadors que rebutgen els grans de la lliga, i forjar un equip que amb el suport local faci del seu estadi una assegurança de vida.

L’ACB serà aquest any una temporada més desigual entre els equips amb un gran potencial econòmic (que s’han reforçat moltíssim a nivell esportiu) i els que hauran de fer mans i mànigues per sobreviure.

Podeu escoltar el primer programa de la temporada! L’A Barraca 130…

http://onadesants.podomatic.com/entry/2010-09-19T14_18_02-07_00

M’agrada una lliga on hi ha molts equips grans i on tots poden empatar o perdre algun partit. On no hi ha 1 o 2 equips sense rivals… Per això no em convenç la lliga escocesa i prefereixo la premier. M’agrada que hi hagi emoció i que hi hagi competència.

M’agrada que un any l’Everton es mereixi anar a la Europa League, o fins i tot a la Champions, i unes temporades més tard estigui en zona de descens. M’agrada que un entrenador català es guanyi el respecte dels anglesos i escali a entrenar un equip de la Premier com el modest Wigan i guanyin, la temporada passada, 3 a 1 al Chelsea.

M’agrada la rivalitat dels molts equips de Londres entre ells i els clàssics de la Premier.

Per tot això, aquest any, m’està agradant més la lliga espanyola que la premier.

M’agrada que el Madrid empati al camp del Llevant i del Mallorca. M’agrada que el Barça perdi al Camp Nou contra un equip que acaba de pujar com l’Hèrcules.

M’agrada que el València vagi líder la lliga. I m’agrada que sembli que s’han posat les piles València i Atlético (i potser més endavant ho demostraran amb més força Sevilla i Villarreal).

M’agrada que no sigui un passeig triumfal tots els partits del barça i del madrid contra rivals inferiors. M’agrada la competència. M’agrada que l’Hèrcules vagi 10è.

M’agraden els partits entre barça i atlètics (ja siguin de madrid o de bilbao), clàssics amb majúscules de la lliga. M’agraden els duels entre valencians, entre andalusos, entre madrilenys i que tornin a haver-hi el duel basc.

Aquest any m’està agradant la lliga, hi ha motius per a l’esperança, veient aquest inici. L’any passat va ser emocionant, però només per veure que batia el rècord de punts… si un grandiós barça o un eficient madrid.

Faltava augmentar la rivalitat i sembla que aquest any promet… esperem no haver de tornar dir allò que la millor lliga del món és la premier… no ens defraudeu si us plau!

Editorial, A Barraca 131

Us agrada??

Ens escoltem diumenge!

Canviem de dia! A partir d’ara no us farem un avançament de la jornada, sinó que farem l’anàlisi del que estigui passant o hagi passat.

Però l’horari no és l’únic que canvia… Hi ha noves seccions (molt al voltant de les xarxes socials) i també incorporarem molta música.

Sintonitzeu-nos aquest diumenge 19 a partir de les 21hrs!

Força A Barraca (més que mai) en aquesta temporada nova que comença!!

Estem començant a planificar la nova temporada i volem escoltar les vostres suggerències per millorar el programa…

De què voleu que parlem? com voleu que sigui el programa?

Si us plau feu-nos arribar totes les vostres idees comentant al blog, al facebook, o a twitter.com/abarracasants

És la fi del món! És una hecatombe! Pobre gent… tots a l’atur…

Que farà tota aquesta gent quan no pugui parlar amb Agustí benedito, Sandro Rosell, Marc Ingla o Jaume Ferrer??

Les graelles de les teles i les ràdios quedaràn buides… hi haurà silenci… i a les teles tornarem a veure la carta de ajuste…

Barça tv deixarà d’emetre i donarà la senyal de Televisió del Besós…

Mundo deportivo canvarià de nom i es dirà Mundo econòmico i l’sport passarà a dir-se Conomia…

A veure…

Mitjans en general! Està bé informar… i està millor fer debats i entrevistes que és verdaderament on es coneixen els projectes… però fa falta dedicar 20 debats als candidats en 3 dies?? Ja sé que serà un president escollit per 6 anys… però

Dilluns a catalunya ràdio, Dimarts 59 segons a La2, ahir 8tv i rac1, avui al matí a comradio i a la nit a tv3…

(sense contar els de divendres passat a l’ateneu barcelones i colegi enginyers)

Què fareu a partir de diumenge quan s’acabin  les eleccions?

Sort que ara arriba el Mundial de Sud-àfrica per salvar-vos.

No farà falta canvis de nom als diaris, ni silenci a les ràdios, ni la anyorada carta de ajuste a les teles.

Sinó que ja tenim nou material… I avui Márquez ja ha començat a posar carn a la graella… marcant en el partit inaugural del Mundial de Sud-Àfrica, que enfrontava Mèxic amb Sud-àfrica.

Quina sort heu tingut… companys periodistes… que l’esport no s’atura… i el Mundial ja ha començat…

Ja em veia una setmana més aguantant en Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer una setmana més.