L’Open d’Austràlia

L’Open d’Austràlia no és generalment un gran torneig per als tennistes espanyols. De fet mai abans cap tennista espanyol l’havia guanyat, però l’any passat, Rafa Nadal va sorprendre el món imposant-se a Federer a la final. (El suís ja ha guanyat aquest torneig 3 vegades.)

Aquest any Rafa Nadal ha començat més fort del que estava l’any passat, tot i així fins que no passin més rondes no sabrem de les possibilitats reals perquè el manacorí repeteixi l’èxit de l’any passat. I ben bé fins al 31 de gener, no sabrem si el mallorquí pot esvair tots els dubtes cap al seu joc i el seu nivell.

De moment ja està a quarta ronda, el que aquí diem quarts de final. Nadal es va imposar a Luczak i a Lacko. I avui ha patit per abatre l’alemany Kolshchreiber. A vuitens l’espera una cita difícil contra el croat Ivo Karlovic (que s’ha imposat a al seu compatriota Ljubicic).

Però a Melbourne Park no només hi juga Nadal. Per exemple, Albert Montañes, s’enfrontarà contra Roger Federer! Fernando Verdasco contra Koubek. Nicolas Almagro contra Falla.

Però també hi ha tennistes que ja han hagut d’abandonar Melbourne. Per exemple, Feliciano López ha plantat cara a Andy Roddick, però el nord-americà l’ha batut en 4 sets i més de 3 hores i mitja de partit. Amb aquest enfrontament s’ha confirmat a Andy Roddick com la bèstia negra de Feliciano López.

I també hi ha tennistes que van marxar ràpid de Melbourne: David Ferrer, Oscar Hernandez, Juan Carlos Ferrero, Carlos Moyá, Tommy Robredo, Guillermo Garcia i Daniel Gimeno.

Però hi ha un cas especial que val la pena remarcar. És el de Marcel Granollers, que realment va ser una pena. Després de defer-se de Robin Soderling (el passat finalista del Roland Garros i vuitè del món). Però varem passar de l’alegria a la decepció, i Marcel Granollers no va poder amb el colombià Alejandro Falla.

Si entrem al tòpic, la pista ràpida de Melbourne no facilita el joc dels tennistes d’aquí, però els tòpics estan per trencar-los i Rafa Nadal ja va demostrar l’any passat que és possible guanyar aquest torneig. Tant de bo Albert Montañes doni la sorpresa contra Federer, (com ja va fer Marcel Granollers amb Soderling) però esperem que Montañes tingui més sort que el barceloní en les següents rondes.

Qui tenen opcions reals són Nadal i Verdasco, el 2 i el 9 del món respectivament, que poden començar amb bon peu l’any 2010. Bona sort per Austràlia!

P.D. A dia d’avui Rafa Nadal ja ha estat eliminat… Som uns grans visionaris a A Barraca… xD

Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

Pitoniso Albert Martínez i “el brujo” Víctor Sala

A l’últim programa criticàvem la capacitat del “pitoniso” Albert Martínez, membre d’A BARRACA, per a fer prediccions.

“És l’any del Liverpool” deia a cada edició… repetint-se fins a la sacietat.
També ens informava amb informació d’apassionat privilegiat que aquesta NBA la tornaria a guanyar els Boston Celtics.
A l’últim programa, quan posàvem en dubte la seva capacitat de predicció, en va fer una altre: Nadal guanyaria Roland Garros.

Doncs bé, el Liverpool no ha guanyat res i està en una situació econòmicament crítica…
Els Boston Celtics, van ser eliminats dels Play-off de la NBA pels Orlando Magic, i ara han hagut d’operar quirúrgicament a dues de les seves estrelles: Tony Allen i Kevin Garnett.
Per últim Rafa Nadal, eliminat de Roland Garros pel suec Soderling.
Balanç global 0 encerts de 3 intents. La veritat és que té més futur que Aramis Fuster.

Però aquesta crítica, legítima veient els resultats, no va només cap a ell. També va cap a mi, sí, jo també tinc tendències bocamolles, i se m’escapen prediccions tant desancertades com que Croàcia guanyaria el Mundial, o que Rússia guanyaria l’Eurocopa.

Però per si això no fos prou, l’últim programa estava confiat i vaig fer-ne dos, convençudíssim i amb vehemència:

Djokovic guanyarà el Roland Garros.
I lebron James portarà Cleveland a guanyar la NBA.

Resultat: Djokovic eliminat i Cleveland també eliminat.

Veient la nostra capacitat predictiva, estem proposant a la direcció de l’Ona de Sants de crear un nou programa:

Ens dedicaríem a buscar el futur en una pilota de futbol sala, a tirar les cartes de la NBA, a oscil•lar un pèndul acabat amb una pilota de golf, a llegir el poço de dóping de les begudes dels ciclistes…

Ho estic veient… Pitoniso Albert Martinez y el brujo Víctor Sala te desvelan tu futuro…

Sant Jordi de llibres i Godó!

Com cada Sant Jordi a la capital catalana, el Barça havia de ser protagonista…
I no només perquè l’Sport o el Mundo Deportivo repartissin llibres…
El Mundo deportivo un sobre la Masia i l’Sport una biografia sobre Xavi…

Però els veritables protagonistes van ser:
Manel Estiarte, cap relacions externes barsa (Todos mis hermanos),
Ferran Soriano, l’exdirectiu (La pilota no entra per atzar),
Jordi Badia (El barça al descobert),
Josep Mª Minguella (Quasi tota la veritat),
“Crackovia” (el mediàtic per excelencia)
“Pep Guardiola” de Jaume Collell

I també per aquestes dates, no només hi ha llibres a Barcelona. Si anem cap a la zona alta de Barcelona, en concret al Reial Club de Tennis de Barcelona, trobem tennis del millor al costat de casa.

Si no l’heu pogut veure, teniu l’opció més cara però interessant, que és anar-hi “trinco-trinco” o mirar-ho per la TV que també està bé.

Una semifinal serà Nadal – Davydenko, que ha dit “Aposto per Nadal al 100%”, ja demostra la seva confiança a guanyar…

I per l’altra banda David Ferrer contra Verdasco o Gonazalez… o sigui que segurament hi haura final espanyola…

I per si no teniu prou espectacle… prepareu-vos per el tram final de lliga (amb el clàssic encara per jugar…), la Champions, la final de la Copa del Rei…

A Barraca – divendres a les 22h a l’ona de Sants Montjuïc

94.6FM o bé http://www.onadesants.com

Aquest cap de setmana es decideix el Master Series de Madrid. I sembla que tot està preparat perquè tornem a gaudir d’una final Nadal-Federer.

En aquest torneig hem pogut presenciar grandíssims jugadors i una competició molt equilibrada. I jugadors com Mardy Fish, Tsonga, Youznhi, Paul-Henry Mathieu, Stepanek, Djokovic, ferrer, i l’anterior guanyador del torneig, david nalbandian, ja han caigut en rondes prèvies.

Avui s’han disputat dos partits de quarts de final, i ja tenim semifinal prevista per una part del quadre, que enfrontarà el suís Roger Federer i l’escocès Andy Murray.

A l’altre banda del quadre, uns quarts de final a l’espanyola, on Feliciano Lopez i Rafa Nadal s’enfrontaran per aconseguir una plaça per la semifinal. I on aquests esperen a Ivo Karlovic o a a Giles Simon.

Es sorprenent que en una competició on hi havia tantes estrelles, els quarts de final siguin tant decepcionants. Per sort, l’esperança és l’últim que es perd, i els afeccionats al tennis encara podrem gaudir d’una bona final. Que tothom desitja que sigui un altre duel entre Nadal i Federer. Que per cert podrem presenciar per Televisió Espanyola.

I a qui no li agradi el tennis, té on escollir: futbol de primera, premier, bàsquet acb, experiments de la nba (Los Angeles Lakers-Barça) i Washington Wizards – New Orleans Hornets a Barcelona, motociclisme, formula 1, …
O sigui un cap de setmana perfecte per a aquells malalts dels esports, via televisiva.

Recordem que les autoritats sanitaries recomanen aixecar-se del sofa com a mínim una vegada al dia, per molts esports que fagin a la tele. També es recomanable parpallejar de tant en tant. I fins i tot aixecar-se un mateix per agafar la cervesa i les patates de la cuina. Feliç cap de setmana!