Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Sergio Sánchez i el Dakar

Sensacions contràdictories amb Sergio Sánchez. Per una banda tristesa perquè un jugador de futbol hagi de deixar tant jove, la seva professió. I per l’altre alegria, i ho comentava el mateix jugador, que les famílies de Dani Jarque i d’Antonio Puerta donarien el que sigui perquè s’haguéssin detectat els seus problemes de cor abans que fos massa tard. Per desgràcia aquests 2 jugadors ja no ens acompanyen.

Sergio Sánchez ha tingut més sort, i ell n’és el primer conscient, però que et diguin amb 23 anys que t’has de retirar… ha de fotre i molt!

Ahir, el cardiòleg barceloní: Artur Evangelista Masip va confirmar els pitjors presagis i va ratificar el diagnòstic dels serveis mèdics del club sevillà. O sigui, que el jugador s’ha de retirar. Si bé és cert, que segons recull l’ABC de Sevilla, Sergio Sánchez es pot operar (en una operació complicada però no d’alt risc), perquè els seus problemes de cor no vagin a més.

Desitgem tot el millor a Sergio Sánchez!

Que per cert, ara està per aquí Barcelona, envoltat dels seus familiars i amics.

Canviem radicalment de tema, i parlem del Dakar. Un Dakar que és menys Dakar. (M’explicaré) Això que sigui a sud-amèrica és com beure un cafè descafeïnat o una cervesa sense alcohol, no té l’essència que hauria de tenir. I per desgràcia, per motius de seguretat, totalment comprensibles, ens hi haurem d’anar acostumant.

I a part d’això, en clau catalana també és menys Dakar perquè la presència dels corredors catalans ha estat important, però no decisiva (com ens tenien acostumats).

Nani Roma va abandonar molt d’hora i Marc Coma ha tingut uns arbitratges molt estranys per part de l’organització que fan una mica de pudor a sucarrim. Tot i aixó, ha fet curses estel·lars com sempre i sempre ha estat entre els capdavanters de la cursa.

Qui sí que ha tingut un bon Dakar és Carlos Sainz. Però no sense problemes…  el seu company d’equip (Nasser Al-Attiyah) fins i tot li ha donat cops per avançar-lo en l’accidentada cursa de divendres. I per cert, el company no s’ha disculpat i ha dit que ho vol donar tot per guanyar.

Deu n’hi do quina poca esportivitat hi ha a aquest Dakar entre Al-Attiyah i Cyril Despres!