Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

quan s’inicia la Formula 1, i té 2 catalans a la graella! Jaume Alguersuari i Martínez de la Rosa…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan s’organitza un torneig de tennis a Barcelona, que està eclipsat pels grans tornejos que promociona l’ATP, i veus que hi participarán Rafa Nadal, Juan Martín del Potro, Nikolay Davidenko, Robin Soderling, Fernando González, Jo Wilfred-Tsonga, radek stepanek, Tommy Robredo, David Ferrer…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que la volta catalunya canvia de dates per fer-se més popular… i que això garantirà la presència d’un corredor com Contador.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip que fa les coses molt ben fetes com el Suzuki Manresa de bàsquet, aconsegueix un altre patrocinador i això assegura la seva supervivència un any més.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que jugadors de bàsquet com Rudy Fernandez o els germans Gasol fan molt bona feina a la NBA.

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un equip de bàsquet meravellós com el Regal Barça és entrenat per una persona de la casa com Xavi Pasqual. I encara et sents més feliç quan veus que juguen jugadors com Navarro, Grimau, Ricky Rubio…

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan donen segones oportunitats a gent que se la mereix, com Luis Cesar sampedro, que tornarà a ser entrenador del Nàstic. Dóna gust escoltar en roda de premsa gent que té el cap ben amoblat i que té coses a dir… perquè ha de ser tant poc usual?

Hi ha vegades que et sents feliç amb el teu país…

Quan veus que un entrenador català com roberto Martínez s’afronta al repte de portar un equip de la Premier League com el Wigan i derrota a tot un Liverpool…

Però hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan s’han d’anul.lar la gran majoria d’esdeveniments esportius de la província de Girona, perquè una empresa incompetent no garanteix el subministrament el.lèctric per culpa d’una nevada que ha tumbat totes les torres que transportaven electricitat.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país…

Quan aquesta empresa encara demana que la ovacionin per portar generadors elèctrics.

Hi ha vegades que no et sents feliç amb el teu país….

Quan hi ha gent que no té calefacció, ni llum, ni electricitat, ni aigua calenta, per culpa d’una empresa que s’ha volgut estalviar quatre duros negligentment.

Vergonya…

Resum de l’any 2009

En futbol: ha estat un any esplèndid pel Barça, signant un 6 de sis immillorable. El madrid, per la seva banda, va veure en el retorn de Florentino Pérez, una figura per acostar-se al barça estelar a base grans fitxatges. Pel que fa a l’Espanyol, l’aparició de Pocchettino va salvar un espanyol que semblava que tenia opcions de descendre…

En bàsquet: Gasol aconsegueix l’anell de campió de la NBA i la selecció espanyola guanya l’Europeu de bàsquet. A la lliga ACB, el Barça de bàsquet es va imposar.

En Tennis: Tot i que Nadal deixa el primer lloc de l’ATP, com a millor tennista del món, la selecció espanyola torna a mostrar-se molt superior a la resta i revalida la DAVIS, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

En Formula 1: ha estat un any molt convuls, com ens té acostumats darrerament, amb les modificacions als cotxes, Brawn GP va aparèixer del no-res i va sorprendre a tothom, coronant-se campiona del món amb Jenson Button al volant. L’altre destacat de la Fòrmula 1, han estat els fitxatges per la pròxima campanya. Fernando Alonso marxa a Ferrari, després dels múltiples rumors que ens han anat acompanyant durant l’any. I, un fitxatge sonat, el retorn a la màxima competició del kaiser Michael Schumacher.

En atletisme: als Mundials de Berlín varem poder veure la millor carrera dels 100 metres de tota la història. Un duel entre Usain Bolt, Tyson Gay i Asafa Powell. Usain Bolt va còrrer més que cap altre ésser humà a la història amb una marca de 9.58. Tyson Gay es va convertir en l’atleta derrotat més ràpid. Mai ningú havia corregut tant sense sortir victoriós d’un estadi. I Asafa Powell per la seva banda, es va convertir en el millor tercer de tots els temps. El que hem dit abans: la millor cursa de la història i la consagració… (per si feia falta) de Usain Bolt. Pel que fa a l’esport espanyol, Marta Domínguezes va coronar campiona del món dels 3000 obstacles.

En ciclisme. Contador torna a guanyar el Tour! Després de no poder disputar la prova francesa l’any 2008… el tour del 2009 va ser un dels més morbosos amb el retorn de Lance Amstrong.

En la natació sinctronitzada. Per primera vegada l’equip de natació sincronitzada espanyola aconsegueix un or en un mundial, va ser al Fòrum itàlic de Roma.

I per últim, la proclamació de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. madrid va arribar a la final… però la corazonada es va quedar en res i Brasil, serà la primera seu sud-americana en acollir uns jocs olímpics.

Com cada any, quan fem balanç també hem de parlar de la gent que ens ha deixat…
•    Dani Jarque
•    Bobby Robson
•    Robert enke
•    Frank Valdenbroucke, ciclista
•    Oscar perez, montanyer
•    Andrés Montes
•    Pascal Terry, motorista dakar
•    Santiago Garcia Martínez, (soci n.1 de l’espanyol)
•    Josep Boada (soci n1 del barça)…

(Tot i que sigui trist la vida continua i ha de continuar…)

Honda deixa la F1

La crisi financera mundial afecta a tot arreu. Fins i tot en els cercles més elitistes de la societat. Com la Formula 1, un dels esports més rics i que més fa ostentació de la seva opulència.

En aquest cas, la penúria financera ha afectat a Honda, la segona empresa automobilística japonesa. I el perill d’aquesta complicada decisió que ha hagut de prendre Takeo Fukui, el president i director executiu d’Honda Motor, és la possibilitat d’un efecte domino que faci que altres escuderies que també estan amb l’aigua al coll, posin l’equip de Formula 1 a la venda, com ho ha fet Honda. Precisament en aquest sentit comencen a circular rumors que apunten cap a Toyota per ser la pròxima candidata en deixar aquest negoci.

Fukui estava afligit perquè, de moment, els pilots que tenien contractats per la propera temporada: Jenson Button, Rubens Barrichello i Alez Wurz, es quedaven sense contracte. Per tant amb la total incertesa de no saber si podran o no, competir en el mundial del 2009.

El capatàs de la Formula 1, Bernie Ecclestone, té por que el negoci se li acabi. I ja porta temps fent declaracions a favor de l’austeritat econòmica dels equips: “Als aficionats no els importa quants cilindres té un cotxe o la capacitat del motor. L’únic que desitgen és espectacle a la pista”, té molt clar el missatge. El problema és que potser arriba massa tard.

En el cas de l’equip de motos; Pedrosa pot estar tranquil, ja que fonts pròximes a Honda han desmentit que l’equip de Moto GP es desmunti. La gran diferència entre l’equip de F1 i el de motos està en els elevats costos de manteniment que té l’equip de cotxes (Honda destinaba 541 milions de dólars annuals). En canvi, les motos tenen un pressupost molt més baix i, a més, disposen de varies escuderies que permeten diversificar els diners que provenen dels diferents sponsors.

És una pena que un històric com Honda, portava corrent des del 1964, deixi de competir d’aquesta manera. En els darrers anys, però s’ha de reconèixer que no era una escuderia molt, molt competitiva. L’any passat va quedar novena a la classificació d’escuderies.

És el 2n cas, en menys d’un any, en que una escuderia abandona la Formula 1. Primer va ser Super Aguri i ara una històrica com Honda. Esperem que no hi hagi efecte domino i puguem gaudir del Mundial del 2009.

Emoció a l’esport!

A BARRACA a l’Ona de Sants-Montjuïc, al 94.6

de la FM o a www.onadesants.com

Fa menys d’una setmana, Albert Milian, estava deprimit…

I no, no és que sigui seguidor del Madrid. Però com tots sabeu, el nostre especialista en Formula 1, estava molt pendent del televisor, i la veritat és que no li va agafar un atac de cor de miracle. Per sort tenia l’ambulància a la porta, per si hagués fet falta. No tornarem a l’etern debat de si la Formula 1 és un esport o no, però el que és innegable és que hi ha emoció.

I si no que els hi diguin al pare i al germà de Felipe Massa, que se’ls hi va quedar una cara de tonto que esparverava. I no n’hi ha per menys… que el teu fill o el teu germà fagi la remuntada del segle, guanyi la cursa final imposant-se al que anava líder i que a l’últim revolt, per només un punt, perdi el campionat que tothom creia que ja era adjudicat al brasiler, que a més corria a casa… N’hi ha per posar cara de tonto.

A Massa, simplement li va quedar eixugar-se les llàgrimes i felicitar al pilot més jove en aconseguir el Mundial. La nineta dels ulls de Ron Dennis ha pogut esmenar els errors i les precipitacions de l’any passat. Felicitats a Lewis Hamilton! Que tot i la ràbia que et tingui el nostre company, hem d’acceptar el codi esportiu i com varem fer l’any passat amb Raikkonen, aquest any et toca a tu ser el felicitat.

Canviem de tema, i passem a una altra peripècia esportiva molt emocionant. I anem cap a la Bundesliga, la lliga de futbol alemanya.

Que hi hagin sorpreses al començament d’una lliga no és novetat, però que a la jornada 11 un equip com el Hoffenheim sigui líder és totalment inimaginable… Aquest equip prové d’un poblet de tant sols 3272 habitants, perdut entre Frankurt i Sttutgart. Sí, sí i és líder. Salvant totes les distàncies futbolístiques podria ser comparat amb el Villarreal.

El seu estadi, és de 5000 habitants, i com que se’ls hi quedava petit utilitzen el Carl-Benz-Stadion de Mannheim, de 26.000 persones, momentàniament fins que estigui construït el seu nou estadi.

Fa dos anys, al 2006, la directiva va fitxar l’entrenador Ralf Rangnick (ex Schalke, exSttutgart, exhannover…) i dos jugadors veterans Jochen Seitz i Tomislav Maric. A partir de llavors l’equip va anar millorant.

Aquell mateix 2006, d’estar jugant a la lliga Regional del Sud d’Alemanya, va aconseguir l’ascens a la Bundesliga 2 i en el mateix any de l’ascens en aquesta categoria (temporada 2007-2008), va aconseguir l’ascens cap a la Bundesliga1. Una trajectòria impressionant per qualsevol equip… I ara, a més, i hem de sumar que en 11 jornades, aproximadament un terç de la competició, va en primer lloc. Simplement al·lucinant!

Tant de bo hi haguessin més sorpreses així en el món de l’esport. Visca el Hoffenheim i visca els campionats guanyats a l’últim revolt!

<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}