Ahir ens va deixar Ángel Pedraza, el que va ser el primer jugador de La Masia en arribar al Primer Equip del Barça. Això va ser el 16 de setembre del 1980, quan en un partit de la Copa de la UEFA, Kubala li va donar l’oportunitat de debutar.
Pedraza va jugar amb el Barça (on va guanyar lliga i copa), amb el Vila-Real (quan encara estava a la Segona Divisió), amb el Mallorca i, finalment es va retirar al Sóller.
Després de retirar-se, va seguir lligat al món del fútbol i es va dedicar a entrenar les categories inferiors del Barça, l’Espanyol i el Vila-Real. També va entrenar l’Iraklis grec, l’Atletic Balears, i va deixar les banquetes amb l’Hospitalet.
Mai és bona data per morir (i menys quan només es tenen 48 anys), però a Àngel Pedraza la mort el va agafar massa d’hora.
Com a mínim, hauria d’haver vist el que passarà demà dilluns.
Ell va ser un símbol i un referent del que ha estat la Masia i el treball amb el futbol base. Aquesta filosofia de cuidar la “pedrera” per tal de poder aconseguir èxits amb gent que conegui bé el club, no crear mercenaris, sinó que a base del treball de molts anys poder aconseguir jugadors que defensin el club que els ha format amb una especial dedicació.
És injust que Ángel Pedraza no pugui veure un dels èxits més grans del futbol recent, com és que 3 jugadors formats a les categories inferiors del Barça estiguin disputant-se ser Pilota d’Or.
Pedraza es mereixia veure Messi, Xavi o Iniesta aixecant el trofeu a millor jugador del món.
Una abraçada ben forta a la famíla de Pedraza, en aquests moments tant durs, i que sàpiguen que quan demà a la tarda Xavi, Messi, o Iniesta aixequin la Pilota d’Or serà un homenatge a Àngel Pedraza, i tots aquells que han dedicat esforços a apostar per la cantera i el talent dels joves.
