M’agrada veure que les banquetes dels dos equips catalans de Primera estan entrenades per Pep Guardiola i Mauricio Pocchettino. Dues persones que primer han estat jugadors i després entrenadors del club en el que militen.
Pocchettino i Guardiola s’assemblen. Són dues persones reflexives, respectuoses, que dóna gust escoltar a les rodes de premsa. No dónen titulars i són menys atractius per la premsa, però això va en favor de la seva persona i del club que representen.
M’agrada el futbol que promouen. Un futbol basat en jugadors de la casa, amb ganes de tenir la pilota i tractar-la bé, començant a construir l’atac a partir d’una bona defensa…
M’agrada veure dues persones amb sentit comú, que alaben els seus futbolistes quan ho fan bé, i quan ho fan malament no ho esbomben a la roda de premsa.
M’agrada que hi hagi persones íntegres que transmeten valors dirigint joves amb molts diners.
Però no m’agrada el tema de les renovacions. Em cansa.
M’agrada que la gent es preocupi perquè té un bon entrenador, i vol que continuï, però no m’agrada com ens venen les renovacions a la premsa (més aviat pressió que no informació).
Guardiola i Pocchettino, en això no s’assemblen, un no en vol parlar fins a final de temporada i l’altre ja ha dit que firmaria el que fos perquè vol continuar. Però els mitjans hem d’aprendre a respectar… igual que fan ells a qualsevol roda de premsa. I per tant, no s’ha de voler centrar el debat ni crear una preocupació per als aficionats. Guardiola i Pocchettino són prou llestos per decidir el seu futur, i ells sabràn si volen continuar o deixar-ho en aquest nivell tant alt.
Només els hi podem oferir Respecte… el mateix que ens ofereixen i ens agrada tant de les seves rodes de premsa.
