Després d’un mundial de bàsquet decepcionant per a la Selecció Espanyola… últimament acostumada a grans èxits en les competicions internacionals… torna el bàsquet a la segona millor lliga del món: l’ACB!
I després del Tastet que va ser la Supercopa d’espanya, aquest cap de setmana ja ha començat la competició oficial.
Els favorits continuen sent els mateixos:
- En primer lloc, un Regal Barça intractable a la Supercopa i que, ja jugat el primer partit de lliga, segueix demostrant que està a un nivell per sobre de la resta. I amb retocs mínims: tant sol el fitxatge de Perovic.
- En segon lloc, el vigent campió de l’ACB, el Caja Laboral Baskonia. Que tot i reforçar-se amb Pietrus i Haislip, segur que acusarà i molt la falta de Tiago Splitter (ara als San Antonio Spurs).
- Finalment, el Reial Madrid d’Ettore Messina, que afronta aquest segon any amb la pressió d’aconseguir títols, s’ha tornat a reforçar a cop de talonari amb jugadors com Clay Tucker, Sergio Rodríguez i Carlos Suárez.
En una altra lliga…
… se situen equips com el DKV Joventut, que han tingut baixes molt importants que no han sabut substituir. I és que un històric de l’ACB com la Penya està en hores baixes i amb molt poques possibilitats d’afrontar la competició amb garanties. Sense Tripkovic, sense Bogdanovic, sense Tucker… i amb les úniques incorporacions de renom de Will McDonald (que en 2 dies fa 31 anys) i Jordi Trias (que fa dos temporades que no juga regularment) no semblen opcions fermes per ser competitius. Tant de bo m’equivoqui…
Per la seva banda, l’Assignia Manresa continua amb la seva lliga: la de la permanència amb el pressupost més baix de l’ACB. Els de Ponsarnau continuen fent el miracle al Bages temporada rere temporada… I aquest any no creiem que sigui una excepció. El Manresa és una prova que les coses ben fetes donen bons fruits: donar continuitat a un bon equip técnic, ser conscient de les teves limitacions i fitxar amb seny, estudiar molt bé al mercat estant ben atent als jugadors que rebutgen els grans de la lliga, i forjar un equip que amb el suport local faci del seu estadi una assegurança de vida.
L’ACB serà aquest any una temporada més desigual entre els equips amb un gran potencial econòmic (que s’han reforçat moltíssim a nivell esportiu) i els que hauran de fer mans i mànigues per sobreviure.
