L’editorial dels 100 programes!!

Perdoneu l’autobombo que ens pensem donar en aquest programa. Tenim àvia però pensem lloar-nos igualment.

“Ja fa setmanes que va acabar el Mundial de Futbol d’Alemanya 2006 i amb ell, es va acabar el “Camí d’Alemanya”, però avui estem davant el naixement d’un cosí-germà seu, o més aviat, d’un germà bessó.”

Amb aquestes paraules i aquesta cançó iniciàvem A BARRACA i d’això ja fa 99 programes.

“Què avorrit és aquest nou format de copa del rei!! Ara no hi ha el típic partit emocionant on el petit pot guanyar al gran, ja què és a partit únic. Dos partits avorrits, lents i on les sorpreses són gairebé impossibles, en definitiva, una pena!! Segur que els equips grans han reclamat a la Federacion espanyola de Futbol, per dir que com que no arriben mai a les fases finals s’haurien de fer eliminatòries a doble partit. Un gran avantatge pels clubs grans però una desgràcia pels aficionats al futbol.”

Això deiem al programa número 4… i és totalment vigent… I hem d’anar en compte que encara el Madrid, demanarà que es faci a triple partit o la seva participació directa a la final…

Durant aquests 100 programes hem parlat de la decadència del Barça de Rijkaard (amb Ronaldinho com a estrella caiguda), del ressorgiment amb Guardiola (Barça 5 copes),  del Madrid de Capello, de Lopez Caro, Garcia Remon, Luxemburgo, Schuster, JuandeRamos, Pellegrini… hem patit el Barça de bàsquet d’Ivanovic, la glòria de la selecció espanyola de futbol i de bàsquet, l’esclat de Rafa Nadal, altibaixos de Fernando Alonso, JJOO de Pekín (Isinbayeva, Phelps, Bolt), els diversos episodis de dopatge al ciclisme (amb molt protagonisme espanyol per desgràcia)-  en una època d’èxit per als ciclistes espanyols.

Hem dedicat gairebé 200 hores a apropar-vos l’esport a la nostra manera… que ni que vulguem pot ser seria… I de moment no n’estem gens cansats… i volem continuar donant la tabarra.

Preparant el programa 100!!!

Benvolgut oient d’A BARRACA,

Aquest divendres 30 d’Octubre estem de celebració. No és que siguem uns fanàtics de la castanyada ni de Halloween… per tant la celebració no estarà plena de moniatos ni de vampirs… No descartem tant el moscatell ni els carmels…

Aquest divendres a les 22hrs celebrem un programa especial, que és el que fa 100 “A BARRAQUES”!! I estem confeccionant un programa que esperem que us agradi molt… Convidats, Col.laboradors antics, Col.laboradors nous, Noves seccions…

Ens plau convidar-vos a la FESTA d’A BARRACA! Divendres a les 22hrs, al 94.6 de la FM o a www.onadesants.com

Firmat,

A ABARRACA

P.D. S’accepten regals en efectiu o via targeta de crèdit… I recordeu que no està reservat el dret d’admissió! Tothom hi està convidat!

Andrés Montes

“Però una cosa tenim segur, que hi ha millor ara que l’estiu ja comença a arribar que posar-se davant de la tele, escarxofat al sofà, amb l’aire acondicionat a tope, amb un refresc o cerveseta gelat a la mà i mirar tranquil•lament com Andres Montes, el comentarista de laSexta, intenta donar espectacle i emoció en cada partit que retransmet, emulant aquelles obres mestres per les oïdes amb que ens deleitava als partits de la NBA.”

Això deiem fa 3 anys… quan començava el mundial d’Alemanya… I quan començàvem també nosaltres en aquesta emissora. I parlàvem de la revolució que estava portant un home d’ulleres rodones i pajarita impecable, que sabia posar malnoms a tots els jugadors i que feia que un recreativo-valladolid infumable et divertís.

Trobarem a faltar Andrés Montes. Hi ha molta gent que no estava d’acord amb la seva nova forma de fer retransmissions esportives, però tothom està d’acord que tenia un estil diferenciat. I això no és fàcil d’aconseguir.

Tots hem parlat del “tiqui-taca”, dels “jugons”, del ¿Dónde están las llaves, Salinas?”, “¡Fútbol con fatatas!”, “Tiqui-taca Salinas!”, “¡Wilma, ábreme la puerta!”, i “¡Ratatatatatatata!”, “pincho de merluza”… tots hem pensat si era encertat dir: “multiusos garbajosa”, “tiburon puyol”, “humphrey bogart xavi” i tants d’altres… dins l’imaginari col•lectiu s’ha col•lat aquest personatge humil i simpàtic que ens va divertir a molts.

Ens ha deixat molt, massa, jove, amb només 53 anys…
Però tots tenim al cap la frase amb que va entrar i va acomiadar-se de la Sexta… “La vida puede ser maravillosa”, ell ho va demostrar amb el seu optimisme natural i ens ho va transmetre a tots… Gràcies Andrés i fins a sempre.

Cas Tamudo…

Quan un tema s’enquista és difícil fer-lo desaparèixer… i més si hi ha rodes de premsa i declaracions creuades pel mig…

En aquest cas, el tema fosc és Tamudo. Ahir va sortir en roda de premsa, feia un any que no parlava, per queixar-se del club dient que no se l’estava tractant com es mereixia i que només feia que sentir “mentiras y bajezas” per part dels responsables del club: Germán de la Cruz i Ramon Planes. I va deixar clar que ell volia quedar-se a l’Espanyol.

Però avui, Sánchez Llibre ha ensenyat en una nova roda de premsa que durant el mercat d’hivern de la temporada passada, Tamudo i, Tomas Duran, el seu agent, van demanar unilateralment al club que li baixessin la clàusula de rescissió de 30 a 2 milions d’euros.

Deixem de banda el foc creuat més recent i fem una cronologia del cas Tamudo:

• Fa un parell d’anys, l’espanyol va rebre una bona oferta del Villareal (10 milions d’euros + un jugador). Però llavors el club van decidir no traspassar-lo, i li van renovar el contracte.
• Al mes de gener/febrer del 2009, es va reduir la seva clàusula de rescissió a petició del futbolista i el seu agent (i això va ser interpretat pel club com a voluntat d’anar-se’n traspassat).
• A la pretemporada d’aquest any, Pocchettino li va retirar la capitania en detriment de Dani Jarque.
• Després va succeir la mort de Dani Jarque, i se li va donar a Iván de la Peña.
• Durant la setmana passada, el tema Tamudo va tornar a agafar consistència després d’un intercanvi de paraules pujat de to entre Pocchettino i Tamudo.
• I, més recentment, aquest seguit de rodes de premsa (que si se m’ha tractat malament i se’m busca la manera de fotre’m fora i per part del club, si et baixem la clausula… és perquè vols fotre el camp…)

El cas Tamudo és un problema que l’Espanyol no ha sàbut resoldre… Ha passat de ser un estàndard i un símbol pel club, a ser un problema en el vestuari que molts entrenadors han intentat solucionar i han defallit a l’intent.

Se li ha de reconèixer a Tamudo tot el que ha fet per l’espanyol (que ha estat molt), però ja va sent hora que deixi de manar tant de portes endins i que deixi treballar als entrenadors. No són exemple de bones maneres ni uns ni l’altre, però el cas Tamudo és un afer que ja fa massa temps que s’arrossega i que l’espanyol ha de deixar enrere el més aviat possible.

A part d’espia, mentider!

Us enrecordeu del cas d’espionatge a can Barça?? Si home… aquell en que el director general del club va manar investigar a 4 vicepresidents… Si aquell que segons paraules de Joan Oliver va ser una “auditoria de seguretat” per protegir als possibles futurs candidats a la presidència del Barça…

Doncs avui surt publicat “El Periòdico de Catalunya” i a “La Vanguardia” que aquestes investigacions/espionatge/auditoria de seguretat no fan cap referència a la seguretat dels vicepresidents. Sinó que es centren en aspectes empresarials i patrimonials d’aquests 4 vicepresidents: Joan Boix, Jaume Ferrer, Rafael Yuste i Joan Franquesa. I en aquests informes també es detallen qüestions judicials.

A part d’això, també hi ha moltes irregularitats i dades obsoletes…

Joan Oliver va mentir, i no una sinó dues vegades… I si amb una ja li exigiem la dimissió ara li tornem a exigir. No són maneres ni de tractar així a directius ni de menysprear d’aquesta forma la intel·ligència dels socis.

Per cert, recordar que aquests informes ha quedat demostrat que tenien una voluntat electoral única i exclusivament, i s’han finançat amb diners dels socis…  i que se sàpiga han costat 56.000 euros. (això no és un soparet que es paga amb la VISA del Club, això és un escàndol majúscul).

No m’interessa per res el contingut ni el que diu de cada vicepresident, no trobo ètic aquest espionatge sense consentiment, ni les maneres de fer de la Junta Directiva del Barça… Joan Oliver… menys xiular la pantera rosa i més transparència!

Emparallaments decidits de la Copa del Rei

El Barça d’enfrontarà a la Cultural Lleonesa. A l’Espanyol li ha tocat un rival difícil: el Getafe. El Madrid no hauria de tenir problemes amb l’Alcorcon. I, per últim, l’Atlètic de Madrid s’enfrontarà al Marbella… si Gil i Gil ressucités!! aish…

Rio 2016

La corazonada s’ha quedat en res… Els Jocs Olímpics del 2016 es faràn a Rio de Janeiro. Ja és la segona vegada que Madrid es queda a les portes… I aquesta vegada ha estat de les que fan mal; ha estat 1 hora i mitja a la final contra Rio, i finalment ha perdut quan ja estava a punt de destapar el cava…

I és que quan t’has pensat que el teu gran rival és Chicago i l’eliminen en primera ronda, te’n vas corrents a la plaza Oriente a començar a botar… i quan t’assabentes que se l’emporta el germà pobre… se’t queda una cara de tonto impressionant. Ara encara és molt d’hora però després de dues derrotes consecutives, es presentarà Madrid a una tercera? Preparar una candidatura és molt car! I hi ha molt desgast… No sé si Ruiz Gallardón està amb ganes de tornar a capitanejar Madrid 2020…

Però si relativitzem una mica l’elecció tampoc està tant malament… Sí que és veritat que fa il•lusió tenir uns Jocs Olímpics ben a prop, i més perquè Barcelona seria subseu en alguns esports (com per exemple, en futbol), però de debó li fa falta a Madrid? Els jocs Olímpics, a part de ser l’esdeveniment esportiu més gran que existeix, serveixen per millorar les ciutats (fer més xarxa de metro, més capacitat hotelera per acullir més turistes, crear recintes esportius que després siguin útils per la població… o sigui invertir molts diners perquè les ciutats fagin un salt endavant.)

Amb Barcelona va passar. Se li va donar una visibilitat al món molt més gran, va centrar la seva capacitat econòmica en el turisme, va obrir-se al mar amb la Vila Olímpica… Però Madrid què necessita? És una ciutat collonuda, amb segurament la millor xarxa de metro europea… un aeroport fantàstic, bona capacitat hotelera, bones carreteres i autopistes i molts recintes esportius d’alt nivell… de debò li fa falta? Clar que seria bonic, i la gent d’allà i estava molt il•lusionada… però pensem en Rio…

Mai s’ha fet uns Jocs Olímpics a Sud-Amèrica (és molt greu que se l’hagi deixat de banda durant tant temps), tocava recompensar-los d’alguna forma… i Rio és una ciutat en desenvolupament que necessita moltes coses i té moltes mancances, per aixó és positiu aquest repte! Ja feia massa temps que el COI només mostrava l’esquena a Sud-Amèrica… havera si Rio pot mostrar la línia de progrés al món i aquest pas endavant serveix al continent sencer per tirar endavant i deixar la fam i la misèria enrere… ben enrere…