Cau un mite. El seu cabell engominat, les seves ulleres de mafiós, i la xuleria que el caracteritza… el feien un candidat perfecte… però ja no el vol ni el Reial Madrid.
Ell que es veia coronant Europa per segon any consecutiu.
Tenia un nom més celestial que terrenal… Cristiano dos Santos… que més es podia demanar per coronar-se Déu. Per si no fos prou, va viatjar a la ciutat santa, el vaticà. No feia falta fer cap pregària… ja es parlava a si mateix.
Es veia tant guapo i tant perfecte. Les empreses se’l rifaven per fer publicitat, ell que tant sols era un noi de l’illa de Madeira.
Les dones es tornaven boges al seu pas… a més d’una se li escapava la mà i li fotia la grapa al cul. A ell això li donava moral… però va arribar a un moment on les hamburgueses i la pluja de Manchester ja no li feien el pes. On va decidir, que era millor canviar d’aires… en concret aquest moment va ser al veure un noiet, que no passa el metro setanta, i que va marcar de cap imposant-se a les torres defensives i deixant estorat al seu porter.
A partir d’aquell moment va decidir agafar benzina, i com si d’un piròman es tractés, calcinar-ho tot. Va anar primer contra la tàctica i després ja es va acarnissar amb l’entrenador.
Això de fer autocrítica no va amb ell… els Déus són imprescindibles i intocables. Per sort per Ferguson, ja ha deixat clar que no sap que passarà l’any que ve… A ingressar diners a la caixa i a buscar més leones i menys cristianos.
Si no sabeu de que parlo no patiu… simplement és el tràiler més emocionant de la història. La pel.lícula: “Angels i Dimonis”, rodada a Roma. On l’equip que juga com els àngels s’ha imposat als diables vermells… o hauria de dir blancs??
